Avui acabem un any en que hi ha hagut moments d'alegria, instants d'ilusio, moments d'esperanca i temps per a pensar que potser ho hem perdut tot pero simplement em quedo amb els bons moments, amb les estones amb els amics fent un cafe, explicant novetats i fent volts per la ciutat, coneixent gent nova que ha vingut de lluny o que ens hem trobat pel cami i que ara formen part de la familia. Gracies a totes les persones que heu format part del meu 2013, que m'heu tret un somriure de la boca i m'heu fwt viure instants de felicitat, que em recolzeu i m'animeu a fer passos cap endavant. Nomes desitjo que seguiu formant part de la meva vida aquest 2014 , per a poder seguint bivint experiencies uniques. Us estimo molt. FELIC 2014!!!

L'home de les orelles

Avui aneu amb compte pel carrer que no us creueu amb l'home de les orelles, que avui falten dos dies perquè s'acabi l'any i diuen que pot aparèixer, que no necessita màgia perquè ell sol existeix.
Avui és dia per pensar a veure què ens ha portat de bo aquest any per demà poder-ho escriure i disfrutar d'un resum especial. En un any hi ha temps que passin moltes coses, que hi hagi dies que estiguis molt content perquè passen coses bones, perquè estàs rodejat de gent que t'estima i perquè veus que les coses van bé, també hi ha dies més ensopits, en què et costa  més llevar-te i que no diries hola a ningú, però aquests dies tenen alguna cosa especial, que sense ells no seriem nosaltres mateixos i no ens farien veure les coses amb perspectiva ni disfrutar tant dolcament dels dies bonics.
Bé demà faré el resum del meu any 2013 però igualment ara dóno les gràcies a totes les persones que han compartit amb mi aquest any que ja s'acaba, que m'han fet riure i que els hi agrada veure'm feliç i que estic molt agraida que continuiin a la meva vida i els que han aparegut nous, que vosaltres ja sabeu qui sou. Gràcies per aparèixer.

Un petó i una abraçada molt gran perquè sense això no es pot viure.


Marta Tantiñà

Dies

T'en recordes d'aquells dies que eres un infant? Que veies el món de color rosa i tot et semblava divertit? Te'n recordes quan et brillaven els ulls perquè arribava el Nadal? Quan t'enfilaves dalt de la cadira per a dir el vers després de dinar? I quan tothom t'aplaudia perquè ho havies fet molt bé? Te'n recordes quan arribaves algun lloc i tenies molta vergonya? Quan t'amagaves darrere d'algú adult perquè eres suficientment baixet perquè et tapés? Tots aquests dies ja han passat, sembla que fóssin ahir però ja queden molts llunyans, ara la vida ja no és tant rosa sinó que té una gamma de colors impressionants. Igualment m'encanta recordar aquells dies que estaves al meu costat, que jugavem hores i hores i no ens cansavem mai, que la vida estava plena de somriures i ningú els podia aturar, que una llàgrima tant sols durava un instant, perquè la valentia sempre anava per davant. Guardem aquests records per sempre i fem que no s'esborrin mai.

Marta Tantiñà

Nit de Nadal

La Nit de Nadal ja ha arribat, els més petits de la casa són els que estan més emocionats, el tió han de cagar per obtenir molts regals i si no s'han portat bé els hi tocarà carbó.
Avui és una nit màgica, comencen els retrobaments familiars, tots al voltant de la taula des del més petit fins al més gran.
Tots disfrutarem amb els dolcos mentre ens llapem els dits amb les mans, apareixaran les primeres converses i els últims somriures de l'any, serà tot com sempre però haurem crescut un any.
Explicarem batalletes dolentes però tots riurem com els infants i esperarem a veure sortir la lluna i les estrelles des de dalt el terrat i ens brillaran els ulls sense pensar en el que arribarà demà. Serem felicos per sempre i viurem intensament aquest instant.

Feliç nit de nadal.

Marta Tantiñà

Imaginació

Les primeres paraules comencen a sortir de la seva boca, les primeres notes comencen a sonar a través d'aquest instrument tant càlid, s'apaguen els llums, hi ha una expectació mediàtica al 100 % a sobre l'escenari, s'obra el teló, apareixen les primeres ombres, llums que il·luminen les ombres i el text que comença a pronunciar-se.
Qui sóc, què hi faig aquí envoltat de tota aquesta gent? Jo no conec a ningú, sempre he viscut sol fent el que m'ha donat la gana, les normes no m'agraden, no els hi trobo el sentit i per tant no les respecto, jo sóc lliure i no haig de donar mai cap tipus d'explicació a ningú i a qui no li agradi que s'aguanti. I sabeu què va començar a fer el protagonista de la història? Se li van començar a acudir normes i no em parava d'escriure, ho prohibia tot, menjar al carrer, comprar, qualsevol acte de la vida quotidiana. Fins que algú li va intentar fer entendre, que per molt que prohibis la gent ho continuaria fent i que no per prohibir més tens més poder i més raó sinó que les coses s'han de negociar.

Marta Tantiñà

Barcelona

M'encanta passejar pels carrers de Barcelona, veure la gent, les botigues, els aparadors, els llums de Nadal encesos o sense encendre, però sobretot m'encanta el barri de Gràcia, realment quan estic allà tinc la sensació que estic en un poble dins d'una ciutat, no hi passen tants cotxes, els carrers són més estrets, les voreres més amples i allà s'hi respira un aire i un ritme diferent. La gent fa els passos de manera acompassada, l'alegria que hi córrer es va retransmatent i perdre't entremig dels seus carrers i persones és tota una alegria.

M'encanta Barcelona, perquè té mar i muntanya de manera combinada, perquè les persones que hi viuen són molt simpàtiques i perquè em dóna alegria i felicitat.

Visca Gràcia i Visca Barcelona.

Marta Tantiñà

Sentiments

Els sentiments han arribat amb força i amb empemta, perquè volen ser expressats sense que ningú els hi pugui dir una altre cosa i perquè no es poden amagar perquè estan a dins per sempre.
Els sentiments no canvien d'un dia per l'altre per tant, si em segueixes estimant em donaràs una abraçada per sempre.
Perquè les paraules estan plenes de sentiment i quan ho expresses per escrit és que et surt de dins del cor i vols que sigui per sempre.

Reflexió dissabte 21/12/2013.

Marta Tantiñà

Regala

Regala regals, regala petons, regala abraçades i regala il·lusions perquè no saps quin serà l'últim cop que ho podràs regalar i perquè s'acosta Nadal i ve més de gust que et saludin amb un somriure i que l'ambient que es respira pel carrer també es respiri amb les persones, perquè som més felicos si fem les coses bé, si no ens enfadem tant i si regalem somriures a qui més els necessiti. Un somriure sempre aporta dolçor, alegria, ganes de veure les coses de diferents colors, de que et brillin els ulls o de transportar-te en els Nadals que vivies quan eres un infant i tot et semblava tant gran i maravellós. Ara que queda poc per Nadal, toca disfrutar, oblidar-se dels problemes i riure i riure sense parar.

Des d'aquí us regalo un somriure amb molta dolçor, un petó molt gran i una abraçada encara més gran.

Marta Tantiñà

Quin poder us agradaria tenir?

Us heu parat mai a pensar quin poder us agradaria tenir si en poguéssiu tenir un? O millor, posseir més d'un poder?
Doncs jo si que ho he pensat algun cop, a vegades m'agradaria parar el món, poder reviure aquell instant tant bonic i tant tendre, aquella abraçada dolça, aquell petó carinyós o una conversa indescriptible, simplement poder està amb aquella persona tot el temps del món.
El dia que és una mica gris i que em ve de gust està sola m'agradaria poder desaparèixer o tornar-me invisible, almenys no ser-hi en aquell instant.
També m'encantaria poder atravessar parets i carrers per a poder viatjar molt i està a molts llocs diferents amb les millors persones del món i a més per veure-ho en prespectiva, m'encantaria poder volar, observar el món des de l'aire, veure la gent diminuta passejar entre els carrers, respirar l'aire tant pur de l'atmosfera, poder està al costat dels núvols mentre veig el sol de costat i veure com es fa de nit, arriba la lluna envoltada de les estrelles i tocar les gotes de pluja que passin pel costat.

Seria genial tenir tots aquests poders, però el millor poder és fer volar la imaginació

Marta Tantiñà

Àngel

He descobert que els àngels existeixen, normalment no els veiem amb els ulls perquè no es deixen, no tenen ales perquè no necessiten volar, però sempre hi són presents per ajudar-nos, perquè el dia que estem contents ho disfruten amb nosaltres, el dia que estem tristos ens ajuden a tirar endavant i perquè ens adonem que el dia que no hi són els trobem a faltar. Els àngels són molt importants per a nosaltres perquè sense ells la nostra vida no seria el mateix, perquè encara que no ho sembli ells ens protegeixen dels perills que nosaltrers no sabem veure i ens ajuden a viure més intensament i a saber valorar el que tenim al voltant. Per això és tant important tenir un àngel.

Marta Tantiñà

Trenclacosques

Si ens hi fixem bé, la vida de tothom és un trenclacosques, a vegades les peces estan més unides i teixeixen el camí que han de seguir i de tant en tant, es separen més i sembla que no hi ha manera d'adjuntar-les. Potser per adjuntar-les hem de fer un camí díficil o aturar-nos per un segon per mirar tot el que passa al nostre voltant però també què hem de fer amb les peces, però realment encara que no estiguin unides cada una per ella mateixa té un valor molt important que li hem de saber donar. Les peces a vegades sense adonar-nos-en es trenquen, més tard es tornen a reconstruir i de sobte, totes soles es tornen a adjuntar.
Hem descobert que les peces tenen vida pròpia.

Un tros de Nadal

Ja s'acosta Nadal, ens trobem tots reunits a taula a punt de dinar, tothom està feliç i content. Al carrer fa molt fred però ningú no el sent. Les bones sorpreses comencen a arribar i tothom disfruta d'aquest moment de felicitat. Apareixen les primeres converses animades i ningú és el centre d'atenció, sortim al carrer, desafiant el fred i menjant-nos el món. El pessebre ens recorda que al món ha arribat un nou infant que necessita tot l'afecte que nosaltres li podem donar.

Marta Tantiñà

La inspiració

La inspiració és aquell moment del dia en què et vénen totes les idees juntes, en què les frases et surten soles, els astres s'alinien perquè puguis escriure el millor que se t'acudeixi i és el moment més feliç perquè tu domines les paraules, pots jugar amb elles i tenen un significat tant important que cada una va agafant un valor més intens cada vegada que la fas servir.
Realment disfruto molt dels moments d'inspiració, d'aquell instant que tinc la idea tant clara del que vull dir que necessito un paper i un boli o un blog de notes del mòbil per escriure-ho instentaniament, en aquell moment, sóc molt feliç.
També visc dies en què no se m'acudeixen tantes frases boniques per escriure o que em costa més que em quadri tot, o simplement escric la frase i no m'acaba de convèncer però intento que aquests dies passin ben de pressa i em torni a venir la inspiració.
Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc gaire xarrameca, que les paraules orals no són el meu fort però escriure és un nou món que m'acull cada dia i que sembla que m'entén, simplement tenia ganes d'explicar-vos què significa la inspiració per a mi.

Marta Tantiñà

Centre del món

Moltes vegades fem la nostra rutina però creiem que tothom ens ha d'està observant o que ens han de fer cas, però la vida no funciona així. Els humans estem creats per a funcionar de manera autònoma i sense dependre de ningú, de ser lliures i no pressionar ni obligar però també de prendre les nostres pròpies decisions sempre avaluant les conseqüències però no sempre podem ser el centre del món, potser perquè amb la vida tant atrafegada que portem no hi ha temps per a centres del món o simplement perquè l'atenció sempre es dispersa o potser perquè ser el centre del món potser no ho sap fer tothom.

Marta Tantiñà

Volar

M'agradaria poder volar per poder moure'm amb llibertat, per poder anar a la meva i poder jugar, per fer el que vulgui sense donar explicacions a ningu, de provar coses noves i viure experiencies diferents, de sentir-me unica i no pensar si ho estic fent be o malament

Poema de Nadal inventat

Un any més es torna a acostar Nadal, els carrers s'il·luminen i els aparadors es comencen a engalanar.
La gent surt al carrer amb un somriure i ganes de passejar,
esperant que arribi el dia en què neix Jesús infant
i juguen a fer el pessebre i decorar l'arbre de Nadal
a preparar taules perquè tothom s'hi assegui al voltant,
es reuneixi la família i se'ls hi passin els dies volant,
arribin els tres reis amb l'ajuda de l'estrella i els hi portin regals,
tots els infants tinguin un somriure que puguin transmetre als grans.

Marta Tantiñà

CREA, INVENTA...

Crea, inventa, juga, riu, creix, somia, emociona't, diverteix-te, torna a somiar, disfruta sense parar, cada dia és un dia diferent i nou i mai podràs tornar enrere per viure el mateix un altre cop per tant, has de disfrutar el màxim el que estàs vivint, cada minut i cada segon per a poder-ho guardar com un instant únic i irrepetible.
Perquè el més important és que siguis feliç, disfrutis i t'ho passis bé sense pensar en el que passarà demà perquè ja arribarà. Un somriure, una abraçada o una cara de felicitat és el millor regal que li pots fer algú.

Marta Tantiñà

Els petits detalls

Els petits detalls de cada dia són els més poderosos, saludar amb un bon dia a tots els coneguts abans de començar un dia, ajuda a que no sigui tant feixuc, parlar a tothom amb educació i no faltar al respecte, fer un somriure a tothom, un missatge de whatsup que t'alegri el dia, tenir una conversa de telèfon molt interessant o dir a la gent que tens al voltant que l'estimes molt és una altre manera de viure les coses i de poder està més content i satisfet. Els petits detalls ens aporten moltes alegries ;)

Marta Tantiñà

Els records

Diuen que el pitjor que et pot passar és oblidar un record tant si és bo com si és dolent, però crec que una cosa pitjor que et pot passar és oblidar la persona amb la qui has viscut aquell record, tant si en aquell moment la persona amb la qui estaves li importava que t'ho estiguéssis passant bé com si t'intentava arruinar el dia, el més important són les persones. Perquè els records moltes vegades passen aquell moment i prou, després un cop s'han viscut si ningú els remamora, s'obliden, en canvi les persones, també poden marxar de la teva vida però si un record et marca, no oblides mai que l'has viscut, simplement quan més temps passa més llunyà el veus i el temps fa que el vegis d'una altre manera. Simplement els records i els sentiments van junts i no els podem separar però en podem guardar un bon record.

Marta Tantiñà

La rao tothom la vol tenir sempre, potser per sentir-se mes forts, potser perque no tenim ganes d'acceptar la dels altres o potser perque sabem que la dels altres es millor i no tenim ganes d'acatar. Pero nomes tenir la rao no et serveix de res perque si no la saps argumentar amb la rao sola no ets ningu. Davant de tothom has de saber trobar els avantatges, els inconvenients i argumentar-ho be, saber dialogar pero l'interlocutor tambe ha de saber escoltar i interpretar el que vols dir, aixo es saber entendre la rao de tothom. Ningu ha de voler imposar la seva rao perque en el moment que ho fa, la perd.

Fer facil allo dificil, que les coses siguin facils o dificils nomes depen de nosaltees; ja que una cosa molt facil la podem cargolar i recargolar moltes vegades i que acabi sent molt complicada o tambe pot passar al reves; una cosa que ens semblava nolt dificil s'acabi simplificant i sigui d'allo mes facil. M'he adonat que nomes depen de nosaltres i per aixo i per el be de tots les coses que nomes depenen de nosaltres ens les hauriem de posar facils, una altre cosa es que hi juguin altres factors o opinions d'altres persones que nosaltres no podem controlar, aleshores hen de fer el que estigui al nostre abast. Siguem practics, no ens compliquem la vida, fem-nos les coses facils

Hivern i fred

L'hivern i el fred són amics més meus perquè un cop a l'any em venen a veure si estic bé, a més sempre em proposen el repte de sortir el carrer quan més revifen i la seva presència es nota més.
És una de les meves estacions de l'any preferida, poder menjar caldos calents, xocolata desfeta o simplement poder posar-me la jaqueta, la bufanda, el gorro i els guants per anar ben abrigada o arribar a casa, asseure's a la vora del foc i que les galtes se't posin ben vermelles perquè estàs calentonet com un turró o que faci molt de fred i puguis veure des de la finestra caure les volves de neu perquè després les puguis agafar i jugar amb elles.
Amb l'hivern també arriben les festes nadalenques i el poder disfrutar amb la família.

M'encanta el fred i l'hivern, aquest any us heu fet esperar però el fred ja ha arribat.

Visca el fred i l'hivern

Marta Tantiñà

Esperar

Esperar, és el verb que fa servir més gent per tot, sempre t'has d'esperar, has de fer cua a tot arreu i esperar el teu torn, has d'esperar per a poder parlar davant d'un grup de gent, per tot ho has de fer i quan ets una persona impacient com jo que et diguin que has d'esperar a vegades pot ser interessant perquè et quedes amb la incògnita del que passarà i aquell neguit et fa que estiguis més impacient i que moltes vegades valgui la pena esperar, però de tant en tant això et juga en contra perquè fa que la teva tranquilitat s'estronqui i fins que no sàpigues alguna cosa d'aquella notícia tant impacient.
S'ha d'aprendre esperar, esperar és bo, tenir tot allò que vols en el moment que ho vols és impossible, aquest tipus de màgia realment no existeix.
Sigueu pacients.

Marta Tantiñà

una paraula, una frase i un text

Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d'allò més bé, però la punta de tot és saber-les fer servir perquè t'arribin al fons del cor, perquè aquella paraula et faci recordar un moment de la teva vida, perquè pensis que aquesta paraula en algun moment t'ha servit per lluitar i tirar endavant, que té molta força i que no la pots deixar escapar, que la pots fer servir, que pots jugar amb ella i que li pots donar el sentit que vulguis, que tu domines la paraula i que aquesta  no et pot fer mal sinó que t'ha de servir per a protegir-te d'aquelles paraules que realment no valguin la pena, d'aquelles de les que has de fugir.
El que realment m'encanta de les paraules és que escrites sembla que el seu valor sigui un tresor, que has de guardar com una relíquia durant segles. Les paraules són una gran eina per a les persones.

Marta Tantiñà

Hi ha alguna cosa que no va, potser es que el cap va per una banda i el cor per una altre, potser ens parem a pensar massa les coses i el cor no recapacita tant, potser estem buscant la complicitat d'algu que fa molt temps que ha marxat, que potser no hi ha sigut mai o que esta massa ocupat. Nomes necessitem un cop de sort perque tot torni a la normalitat, poguem seure tots al mateix lloc,  tornem a reviure aquells temps que les rialles embolcallaven a tothom, que la millor sorpresa era algu amagat darrere teu, tancaves els ulls i t'imaginaves que sobrevolaves l'univers, amb un llencol i una pinca eres la persona amb mes poder, et miraves les cares dels adults fixament intentant imaginar que pensaven i tu eres un detectiu privat i tenies tant de poder que una moneda de 100 pessetes et donava per unes quantes gominoles i una estona de felicitat. Et trobaves un sorral amb algu que no coneixies i comencaves a jugar i a parlar, tot et semblava un joc a punt d'inventar

La felicitat

Pere Quart va escriure en el llibre de "Ball Robat" que la felicitat es somia, es busca però mai no es té, però per sort aquest cap de setmana he descobert que la felicitat és aquell instant que vius durant uns segons, una conversa amb algú que et fa sentir bé, una rialla compartida, un passeig per la ciutat o simplement una abraçada o mirada de complicitat.

La felicitat la portem cadascú dins nostre a la nostra manera i la deixem anar en el moment i amb la persona més increible del món.

El millor de tot és poder compartir la felicitat amb les persones que més estimes en aquest món.

Perquè la felicitat casi sempre fa tard però arriba.

Marta Tantiñà

Les injustícies

Al món cada dia es produeixen moltes injustícies , hi ha huracans, terratrèmols que afecten a milions de persones i els deixen sense casa o fins i tot es moren.

Els nostres polítics cada dia ens tenen immersos dins de la crisi i no sembla que apliquin polítiques perquè en poguem sortir aviat.

Però també patim injustícies a peu de carrer, algú que arriba a la cua del supermercat més tard que tu i es cola, algú que es creu superior a tothom i manipula a tothom qui s'interposa al seu davant, o simplement, algú que es creu més llest que tu i es salta les normes ciutadanes per activa i per passiva.

Tots som iguals, ja n'hi ha prou d'injustícies!!!!

Marta Tantiñà

Gràcies

Gràcies és la paraula que em ve el cap cada vegada que obro el blog i sou més els que el visiteu i fins i tot us animeu a comentar. És un orgull i una gran satisfacció que us agradi.

Com veieu a totes les entrades no sé com m'ho faig però em surten les paraules lligades i el destí acaben sent els textos que llegiu i que m'encanta que tots els podeu llegir i sentir-vos identificats.

Quan vaig començar el blog no fa gaire dies no tenia molt clar com evolucionaria ni si acabaria enganxant a vosaltres que sou els lectors, però sembla que ha tingut bon efecte.

Gràcies a tots els que us el mireu, els que hi escriviu i sobretot gràcies a tots per les vostres mostres d'ànims i suport perquè això continui endavant. 

Estic molt agraida i orgullosa.

Un petó i una abraçada gegant per tots els que seguiu el blog. Gràcies de veritat. Us estimo molt.

Marta Tantiñà

La pluja

La pluja em dóna pau i tranquilitat i m'agrada molt sentir-la des de dins de casa i tapada amb una manta fins a la punta del nas. Quan plou em recorda quan era petita i em quedava embaladida mirant per la finestra amb la força que entrava la tempesta i com relliscaven gota per gota damunt del vidre, però la manera com disfrutava més era poder sortir a fora quan ja havia acabat i passar per sobre dels bassals d'aigua o simplement organitzar una excursió per anar a buscar cargols.

Tot i que la pluja també fa por quan ve acompanyada de tempesta amb llamps i trons, també és magnífica per contemplar i té la màgia de que si plou i fa sol, surt l'arc de sant martí.

Visca la pluja, de tant en tant perquè regui els camps i les plantes i ens refresqui una mica amb l'ambient tant caldejat en el que vivim.

Marta Tantiñà

La superioritat

Per què la gent et mira per sobre l'espatlla? Per què es creu que té més diners que tu i per tant més poder? Els diners no ho són tot en aquesta vida. Per què es creuen que dominen un tema més que tu i ja et poden trepitjar? Si no domino un tema tant com tu, si em vull informar ja m'enteraré de què va i sinó és que no m'interessa, perquè quan jo sé d'un tema no vaig mirant a ningú per sobre de l'espatlla. No cal menysprear a la gent.

Tinguem una mica d'empatia i humanitat

Marta Tantiñà

Un repte, una il·lusió

La vida està plena de reptes, sempre hem d'aconseguir coses noves, de superar situacions díficils i de ser nosaltres mateixos i prendre decisions complicades. Quan som petits hem d'estudiar per entendre-ho tot i quan som grans poder treballar del que hem estudiat o almenys intentar-ho.

Els reptes són una manera d'assolir objectius i de que ens il·lusionem i lluitem cada dia per un repte nou i per superar-nos a nosaltres mateixos.

Marta Tantiñà

Petits/Grans

Si ens ho mirem bé quan som petits ens mirem el món embaladits perquè no coneixem res i cada dia és un nou descobriment i una nova admiració, però quan som petits tenim la sensació que volem ser grans i fer coses de grans, per això imitem als pares, ens posem les seves sabates i actuem com ells, però resulta que quan som grans veiem el món d'una altre manera i tornem a pensar que volem ser petits i no tenir preocupacions.

Hem de viure l'edat que tenim perquè potser té coses negatives però alguna de positiva i el temps ja córrer massa per si sol, no m'hem de fer córrer nosaltres més ràpid.

Marta Tantiñà

Camp Nou

Encara ho recordo com si fos ahir i ja han passat dos anys, un diumenge 21 de febrer del 2011 per fi el meu somni es faria realitat, per primera vegada posaria els peus a l'estadi de futbol del meu equip preferit, al Camp Nou.

Vaig passsar tota la setmana il·lusionada pensant-hi fins que finalment va arribar el dia. El partit començava a les 21:00 hores, era un Barça- Atletic de Bilbao i a les notícies informàven que no jugaria Puyol.

A mitja tarda em vaig vestir i cap a les 19:00 vaig anar cap a la parada, a buscar l'autobús que em portaria cap al camp, quan vaig arribar a les Corts el cos em vibrava d'emoció, estava il·lusionada, ho veia tot il·luminat i imens, després de passar tot el protocol d'entrada per fi vaig entrar dins del camp, els ulls em brillaven i em sortien espurnes. Un cop asseguda a la butaca m'ho mirava tot embaladida i entusiasmada com si tornés a tenir pocs anys i estava encantada de la vida.

I per fi, van començar a sortir els jugadors a escalfar, per fi podia veure els meus ídols davant dels ulls, quina emoció, fins que van començar a anunciar les alineacions, van posar l'himne i tot l'estadi va començar a vibrar. L'àrbitre va tocar el xiulet i va començar el partit, em mirava cada jugada com si fos l'última i disfrutava de cada moment i de cada segon que els jugadors tocaven la pilota, fins que va acabar el partit amb un 2-1, un resultat favorable pel Barça, després d'un gran partit.

Va ser una nit perfecte, en guardo un molt bon record ;)

Marta Tantiñà

El mar

El mar és el paisatge que m'atrapa i em captiva més. La seva pròpia essència tant natural em té fascinada, potser és per la sorra que és tant fina i suau que et vénen moltes ganes de tocar-la o simplement contemplar el moviment constant de les onades des de que es formen al mar fins que repiquen contra la sorra, escoltar el maravellós soroll que fa l'aigua i simplement m'estaria hores i hores contemplant aquest espectacle tant màgic perquè t'adones que el mar no li preocupa res, que sap quina missió ha de fer i a vegades més lent perquè li costa més i de tant en tant més ràpid perquè ell ho necessita va i torna a través de les onades, sembla que vulgui parlar, que simplement sigui capaç de dir, sóc aquí, no us oblideu de mi perquè quan esteu tristos jo us acolliré, us escoltaré i us donaré consol i quan estigueu contents, podeu venir-me a veure i disfrutarem junts.

Simplement, m'he adonat que el mar és màgic perquè cada cop que el veig em captiva i em fascina i per un moment se m'obliden totes les preocupacions.

Marta Tantiñà

La por

La por, aquest sentiment que tenim tantes vegades en situacions diferents però sembla que no sabem expressar. Els nens, quan són petits tenen por a la foscor o a les ombres que es projecten a contrallum, però a mesura que ens anem fent grans ens amaguem de les nostres pròpies pors i no les expressem, potser ens adonem que les tenim quan ens trobem en una situació que veiem que ens és molt díficil de superar, parlar en públic o haver de demostrar habilitats nostres molt específiques.

Hem d'aprendre a superar les nostres pors, afrontant-les.

Marta Tantiñà

L'amistat

Amic és aquella persona que et dóna la mà i no et deixa anar, que et mira fixament als ulls i sap el que et passa, que faria qualsevol cosa per tu perquè estiguis bé, que vol viure amb tu el màxim temps possible per a viure experiències úniques i irrepetibles, que li entren unes ganes bojes de trucar-te per sentir la teva veu, que en els moments més díficils et promet i et jura que tot sortirà bé.

Amic, ets tu, el que estàs llegint el blog i m'acceptes tal com sóc, el que pensa que cada vegada que em veu té ganes de riure i disfrutar una estona amb mi. Espero que amb aquestes paraules us hagi tret un somriure a tots. Us estimo molt. Mil petons i abraçades.

Marta Tantiñà

A la vida, juguem a jugar

Quan som petits tant a casa com a l'escola ens pregunten a què volem jugar, perquè és la manera que tenen els nens d'apendre coses de la vida quotidiana a través del joc, però sembla que quan ens fem grans ens oblidem de jugar i realment la vida mateixa és un joc, algunes vegades guanyes i altres perds, a vegades prens les decisions adequades i de tant en tant la falles, en alguns moments estàs envoltat de moltes persones hi ha hores que estàs més sol que la una, però tot és l'atzar, el joc, és com una partida d'escacs, has de triar la opció i el moviment correcte per a poder guanyar la partida, no deixar-te trepitjar per ningú i a la vegada ser una bona persona, tenir complicitat amb la vida mateixa i amb la gent que viu al seu voltant.

Simplement has de viure a la teva manera i ser lliure sempre!!!!

Marta Tantiñà

La complicitat es l'essencia que fa que dues persones connectin en el moment que es coneixen, que tinguin les mateixes afinitats, que nomes mirar-se sapiguen que vol dir l'altre persona o que esta pensant, que treballen en equip amb ritme i ilusio i que amb una picada d'ullet entenen la seva propia amistat, no necessiten paraules per entendre's, nomes una bona estona per disfrutar, valoren molt a l'altre persona pero no ho han ni d'explicar perque fan la seva propia magia amb la seva complicitat

Viure i conviure

Els éssers humans sabem que hem de viure amb nosaltres mateixos, amb els nostres punts forts, punts febles i també les nostres manies, però la cosa canvia quan hem de conviure amb la resta de la societat, quan hem d'acceptar que nosaltres no som perfectes, que tenim alguna mania que hem de canviar però també hem de compendre les manies dels altres i acceptar-les per poder conviure amb ells.

La convivència no és fàcil, però si volem evitar conflictes i baralles acabem cedint davant de moltes coses, intentar passar per alt les manies i fer la vida més fàcil als altres perquè la nostra també ho sigui.

La base per una bona convivència i perquè tots podem viure amb pau i tranquilitat és... la complicitat

Marta Tantiñà

Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar cap part del cos. Puc fer que un dia que ha comencat gris i fosc i que vull que s'acabi molt aviat i no sigui etern es converteixi en un dia clar i planer amb moltes ganes de disfrutar, tambe he descobert que una cosa tant senzilla com anar pel carrer es pot convertir en un divertiment perque un nen que passa pel teu costat et mira i et somriu fen-te oblidar totes les preocupacions, simplement he desvobert que puc tornar a creure en la magia perque la puc produir, perque es pot donar i deixar que la resta del mon la disfruti i perque se que el dia que no la tingui ella sola o acompanyada d'algu... tornara a apareixer. Disfruteu de la magia, esta a tots els racons, es troba dins del nostre cor

Dia Nou

Cada dia estrenem un dia nou i diferent, algun dia estem més contents, tristos, alegres, divertits o neguitosos, però tots sabem que és un dia nou perquè surt el Sol, aquest astre que il·lumina la Terra i ens fa a tots la vida una mica més alegre, perquè amb la seva llum ho veiem tot, ho gaudim tot molt més i ens dóna més forces i energies per a poder continuar endavant. El dia que no surt o que s'amaga perquè apareixen els núvols, ens sentim més tristos i el trobem a faltar. 

Hem descobert que cada dia ens estimem més aquest astre que ens dóna tanta llum: EL SOL

Marta Tantiñà

Robots

Cada dia de la nostra vida fem la mateixa rutina, i molts dies a moltes hores fem exactament el mateix, per tant, els actes i les accions que fem les tenim automatitzades al nostre cervell i les fem inconscientment, realment fins al punt que semblem uns robots, perquè ja no ens adonem del que fem, tot i que el nostre rendiment és més baix que si fóssim una màquina, ja que no estem programats per a cometre errors i a més a més nosaltres no tenim tanta resistència com un robot i per tant, notem el cansament molt més ràpid.

No estem preparats per ser robots, en aquest cas els sentiments ens juguen en contra.

Marta Tantiñà

Somriure

Arriba aquell moment del dia que estàs content, que si fas balanç penses que les coses han anat bé i tens ganes de somriure. També pot ser aquell petit instant que t'ho estàs passant d'allò més bé amb les persones que tu has triat i que més t'estimes, és aleshores quan el somriure et surt sol, quan tens ganes de demostrar al món que ets feliç i que tens ganes de viure la vida molt intensament i també és la teva pròpia manera de combatre les tristeses.

Però el millor somriure i el més treballat és el que apareix després d'unes llàgrimes dures i amargues, del moment que has tret tota la ràbia que portaves dins, després de pensar que potser un dia vas triar el camí equivocat, però sembla que la vida et vol donar una segona oportunitat i recompensar-te i veus que no ho pots deixar escapar, és una manera de tornar a fer les coses bé, de tenir una mirada neta, sense cap tipus de maldat, simplement tornar a ser una mica innocent i amb moltes ganes de jugar i no pensar en res.

Perquè sabem que somriure ens ajuda a lluitar contra les tristeses, pors i somriures.

DON'T FORGET TO SMILE

Necessito una d'aquelles mirades plena de complicitat per saber que estas al meu costat, una de les teves frases i paraules que em facin sentir millor, una abtracada que em recordi que no has marxat gaire lluny i una d'aquelles rialles que em recordi que ets felic o que simplement ara i aqui et sents a gust. Nomes cal que recordis aquelles nits que eres un infant i estaves molt nervios i impacient per un esdeveniment nou, que cada pas petit que feies ho celebravem com si fos un pas de gegant, tothom et felicitava i et feia costat, que et senties orgullos perque no ho feies amb maldat i que a mes intentaves ajudar als altres amb una mirada neta plena de complicitat. Et miraves el cel i tot et semblava una novetat, contaves les estrelles mes de deu vegades i no t'havies equivocat, el teu somni era volar a la lluna per tenir el sol de costat, la teva preocupacio era tant petita que nomes t'encantava apendre i jugar. Eres una persona petita acabada d'embolcallar, plena de sorpreses i alegries i amb moltes cancons per cantar

Abraçada

 

 

 Una abraçada és el medicament més calmant i curatiu que existeix per a qualsevol persona del món.

Hi ha molts tipus d'abraçada, d'amor, d'emoció, de sentiment i tot això es pot expressar en un moment agafant molt fort algú.

Tenir la sensació d'estar abraçat algú i que tots els perills que hi ha en el món desapareixen, perquè en aquell instant, tot s'ha aturat i tot és absolutament diferent.

Una abraçada et dóna seguretat i complicitat amb la persona que t'estàs abraçant.

 

Que no s'acabin les abraçades al món.

Una abraçada per tots els que llegiu el blog

 

Marta Tantiñà

 

Sentiments

Durant tota la nostra vida anem experimentant tot tipus de sentiments, alegries, penes, pors, tristeses, motivació... però jo em pregunto, realment tot això ho sentim mentre ho estem passant o només és una percepció  nostra? Els éssers humans som els únics que sabem que tenim sentiments i cadascú intenta buscar el seu mecanisme per viure'ls i intentar expressar-los tant bé com pugui a la resta del món, però per un dia podríem ser robots i no experimentar-ne cap... com ens sentiriem? Buits, sense ganes de viure el món, simplement hem descobert que els sentiments ens fan millors persones, que a vegades els volem canviar i no sabem com, però quan tenim els millors és quan més ho hem de disfrutar.

Els sentiments ens fan únics, no els podem deixar d'expressar, ens surtin com ens surtin. Simplement, hem descobert, que són el nostre motor per viure.

Marta Tantiñà

Herois

Quan som petits, tots tenim un heroi a qui emmirallar-nos, potser són els pares, els tiets, els cosins o els avis, però també poden ser personatges de ficció, els dibuixos, doraemon, son goku, l'arale i quan ets gran et mires les sèries i penses, m'agradaria ser com aquest personatge o simplement veure jugar al Messi al Camp Nou amb les maravelles que fa quan té la pilota als peus i pensar.... m'agradaria està fent el mateix que ell. Però a vegades els herois també poden ser persones de peu de carrer, algú que passa pel teu costat, et veu que necessites ajuda i no dubta en donar-te-la, un amic/ga que et dona conversa, et fa disfrutar dels petits grans moments i sempre està al teu costat. 

Perquè no sempre els herois es fan famosos sinó que petits gestos de cada dia ens fan ser uns petits/grans herois.

Marta Tantiñà