31 de desembre del 2017

2017, avui et despedim. Ha sigut un any ple d'emocions intenses cada dia. Gràcies a tots els que formeu part de la meva vida, us preocupeu per mi i em treieu un somriure. Però a aquest 2017, també li vull agrair la oportunitat que m'ha donat de conèixer persones noves que formen part de la meva vida i una persona, que va formar part de la meva vida un temps, però els nostres camins s'han separat. A tothom. Gràcies. I que aquest 2018 tots els nostres somnis es facin realitat. Marta Tantiñà

29/12/2017

Si tornéssim a començar, faríem les coses diferents? O repetiriem els mateixos errors? Potser en el moment que estiguessim a punt de cometre l'error, faríem una passa enrere i ho canvíarirem. No ho tinc gaire clar, però segur que en l'últim moment tornaríem a fer el mateix. Reflexions abans d'acabar l'any.

08 de desembre del 2017

Lús de la força o la força de la raó? Què és més fàcil fer servir l'ús de la força o la força de la raó???? Sempre és més fàcil dialogar... però... no sempre es fa servir la força de la raó, sinó que s'usa l'ús de la força.

16 de novembre del 2017

Vivim en un país que tothom vol tenir raó i imposar la seva opinió. Vivim en un país que ho permetem tot i que qui es reivindica li fan abaixar la seva veu. Vivim en un país que és una merda, però que no arregla ningú. I quina vida vivim? La mateixa que el país.

13 de novembre del 2017

Guanyar la guerra? Avui, demà i sempre. Dia a dia, superant barreres i aplicant els valors que hem anat aprenent per al camí!

31 d'octubre del 2017

Un any més estem d'aniversari. Avui fa 4 anys que vaig crear el blog. En aquest temps han passat moltes coses, algunes de bones i altres no tant. Però segueixo aquí, fent el blog. Sé que al principi hi escrivia molt, estava molt entregada i feia una entrada cada dia. A mesura que ha anat passant el temps, ha anat decaient, a vegades per no saber què dir, manca d'idees i imaginació, altres tampoc ho puc negar per mandra. Però bé, avui no és un dia per a pensar en això, avui estem de celebració!!! Per molts anys, blog!!!!! Moltes gràcies a totes les persones que llegiu les entrades. Una abraçada dolça. Marta Tantiñà i Sala

2 d'octubre del 2017

I ara què? Suposo que és el que molta gent es deu preguntar avui després de l'1 d'octubre. Han passat 7 anys des de que ens van retallar l'Estatut, aquell 2010 ja vam sortir al carrer a defensar-lo i el govern espanyol ens va ignorar, després va ser al 2012, quan únanimanent a Passeig de Gràcia cridàven independència, el govern català va escoltar els nostres crits i l'espanyol va dir que érem quatre gats. Hem sortit en 4 diades consecutives, pacíficament, units i amb una idea clara, no volem estar en un país que ens ignora i no ens fa cas. Aquest país, Espanya, que no vol canviar ni lleis ni constitucions, no ens deixa defensar un dret constitucional, no ens deixa anar a votar. Però als Catalans no ens para ningú i ahir ho vam fer. Van dir que no hi hauria urnes i hi va haver urnes, van dir que no hi haurien paperetes i hi va haver paperetes. I com que no sabien com aturar la força d'un poble alegre, unit i combatiu, van apallissar a més de 800 persones. I aquest Govern diu que la policia va actuar proporcionadament. Encara volen més raons perquè marxem???? Marxem ja. CATALUNYA LLIURE!!!!

23 de setembre del 2017

Si poguéssim tornar a començar, tots voldríem ser herois, salvar vides i penjar-nos medalles al coll. Tothom vol ser el millor, l'únic i irrepetible, però no és possible en aquest món, un món de bojos, on anem cada dia més atrafegats i ens mirem les coses de manera molt individualista. Així és el món que ens ha tocat viure, però el podem canviar, la pregunta és si el volem canviar?

29 d'agost del 2017

Somiem desperts i també somiem mentre dormim. Ens passem la vida somiant el que volem tenir, el que ens agradaria tenir i fins i tot, somnis que no es compliran mai. Però mentre somiem, desprenem felicitat, o no?

13 d'agost del 2017

Avui he somiat alguna cosa que recordaré tota la vida, li deia a la seva mare mentre feinejava per a la cuina. -Ah, si i què has somniat? -Que tenia moltes idees I em posava a escriure un llibre el qual era líder en ventes. -Ja… però ja saps que això només és un somni i no es cumplirá, que només uns quants poden viure de l’escriptura… Ja està, ja comencem amb el discurs de sempre, i així, dia rere dia, els somnis es van trencant i acaben sent bocins que anem trobant per al terra. Quan som nens, somiem que volem, que escrivim, que inventem, que arribem a l’espai i que res no ens fa por i a mesura que anem creixent, ens anem tallant les ales.

3 d'agost del 2017

Posturea, para que el mundo lo vea Que la vida con un filtro no es tan fea Y si no te sientes guay Es porque tu autoestima se mide en likes Y posturea para que el mundo lo vea, que la vida con un filtro no es tan fea. Y si no te sientes guay, es porque tu autoestima se mide en likes Aixi és la societat en la que vivim, molt aparentar i poca realitat.

14 de juny

Moralitat? Què és? Donar consells a tort i a dret tot el dia. I la meva pregunta és, qui té la potestat de donar-los? I amb el permís de qui? Els pots donar quan a tu et vingui de gust? I si la persona a qui li estàs donant no el vol rebre, què? Jo crec que no es pot anar donant consells de moralitat a tothom. Un reflexió meva. Marta

7 de juny del 2017

- Què fem amb els sentiments? - Fem veure que no existeixen i seguim com si res, o els hi fem cas? - Els tirem a les escombraries i ens oblidem d'ells. - Ni de broma, si existeixen és per a fer-los servir. Sense sentiments no som persones i jo no estic d'acord en no fer-los cas. Marta

2 de juny

Us heu adonat d'una cosa? No estic segura de si és una coincidència o no, però perquè els esdeveniments en anys diferents cauen la mateixa setmana i el mateix dia? Atzar o coincidència?

Per als meus avis

Estimats avis: Sabeu què? Us trobo molt a faltar, molt sovint recordo les vegades que venia a casa vostra, tu iaia, sempre estaves fent coses per a casa, però em venies i em donaves una abraçada, avi, tu estaves assegut a la teva butaca i venia i et feia dos petons, sempre jugava amb els cotxes o veia els dibuixos amb vosaltres, em donàveu un ou kínder i jo era feliç amb vosaltres. Molts dies, pensó que m’agradaria seguir compartint temps amb vosaltres, xerrar hores i hores, que em poguéssiu explicar coses de la vostra infantesa i joventut i jo explicar-vos tot el que em passa… El mes de maig i juny son mesos tristos, son els mesos en què vau marxar, no em vaig poder despedir de vosaltres, la meva curta edat, 9 anys que tenia i un hospital en el que estàveu, m’ho van impedir. Només dir-vos que us trobo molt a faltar, que m’agradaria poder compartir temps amb vosaltres i sobretot que us estimo molt i que guardo a dins del meu cor tots els moments que vam passar junts. Amb molt d’afecte i amor. La vostra néta. Marta

06/04/2017

El passat, passat està, més val que el deixem tranquil, ja que tampoc el podem canviar. El futur, qui sap res del futur? Ningú perquè ja vindrà i ja ens trobarem el que ha de passar. Se que tinc el blog molt abandonat, però la meva inspiració ja no és el que era, deu fer vacances o s'ha rovellat. Si us la trobeu, digueu-li que torni, que la trobo a faltar. Bona nit

09/03/2017

Reflexionar, pensar, meditar... paraules que sempre van lligades de la mà. Però jo em pregunto, per a què ens serveix reflexionar? Si, es clar, si has fet alguna cosa malament, per a poder penedir-te o pensar que la propera vegada ho faràs diferent, si tens un problema i penses sobre ell, en algun moment li trobes alguna solució, oi? O no... depèn. I fer balanç... sempre fem balanç a final d'any, quan ens adonem que han passat dotze mesos, que hem viscut coses diferents i que som capacos de recordar les bones i les dolentes i entre somriures i llàgrimes pensem, avui despedim un any més. I quan és el moment de fer balanç de la vida? Quant fas anys? No, és un dia massa bonic per a fer balanç, quan es mor algú a qui estimes molt i saps que trobaràs a faltar? Si, pots fer balanç, però es clar, tampoc no és gaire objectiu no? El dia post remuntada del Barça? Els culers estem molt eufòrics, ni jo em creia que remuntaríem després del resultat de París, però, què no poden fer els jugadors del Barça? Què no pot arribar a fer un entrenador o una afició sencera? Moltes coses... Una remuntada. I quant farem balanç? Doncs no ho sé. Es pot considerar un balanç aquesta entrada? Marta Tantiñà

16 de gener del 2017

-Si passa no és per casualitat, és perquè havia de passar.

-No, no és així la frase. Si passa és perquè algú fa que passi, sinó no succeix.

Marta Tantiñà

8 de gener del 2017

Amor???? Per a què serveix aquesta paraula? Per donar-la, per rebre-la, per justificar actes en nom de l'amor?
Doncs jo a vegades penso que no existeix. Si, és clar, tens un vincle especial amb la família i els amics i si, faries qualsevol cosa per a ells... Però no, amor no es la paraula, és afecte, estimació i un conjunt de sentiments. No gent, l'amor només existeix a les pelicules, a les lletres de les cançons i a l'altre banda de la pantalla. En el nostre dia a dia existeixen guerres, atemptats, violència de gènere, envejes, rancúnies i competicions que no ens porten enlloc. I el príncep blau? Perdut enmig d'un conte de fades del que no tornarà mai més.