diumenge, 3 de novembre del 2013
Necessito una d'aquelles mirades plena de complicitat per saber que estas al meu costat, una de les teves frases i paraules que em facin sentir millor, una abtracada que em recordi que no has marxat gaire lluny i una d'aquelles rialles que em recordi que ets felic o que simplement ara i aqui et sents a gust. Nomes cal que recordis aquelles nits que eres un infant i estaves molt nervios i impacient per un esdeveniment nou, que cada pas petit que feies ho celebravem com si fos un pas de gegant, tothom et felicitava i et feia costat, que et senties orgullos perque no ho feies amb maldat i que a mes intentaves ajudar als altres amb una mirada neta plena de complicitat. Et miraves el cel i tot et semblava una novetat, contaves les estrelles mes de deu vegades i no t'havies equivocat, el teu somni era volar a la lluna per tenir el sol de costat, la teva preocupacio era tant petita que nomes t'encantava apendre i jugar. Eres una persona petita acabada d'embolcallar, plena de sorpreses i alegries i amb moltes cancons per cantar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada