Camp Nou

Encara ho recordo com si fos ahir i ja han passat dos anys, un diumenge 21 de febrer del 2011 per fi el meu somni es faria realitat, per primera vegada posaria els peus a l'estadi de futbol del meu equip preferit, al Camp Nou.

Vaig passsar tota la setmana il·lusionada pensant-hi fins que finalment va arribar el dia. El partit començava a les 21:00 hores, era un Barça- Atletic de Bilbao i a les notícies informàven que no jugaria Puyol.

A mitja tarda em vaig vestir i cap a les 19:00 vaig anar cap a la parada, a buscar l'autobús que em portaria cap al camp, quan vaig arribar a les Corts el cos em vibrava d'emoció, estava il·lusionada, ho veia tot il·luminat i imens, després de passar tot el protocol d'entrada per fi vaig entrar dins del camp, els ulls em brillaven i em sortien espurnes. Un cop asseguda a la butaca m'ho mirava tot embaladida i entusiasmada com si tornés a tenir pocs anys i estava encantada de la vida.

I per fi, van començar a sortir els jugadors a escalfar, per fi podia veure els meus ídols davant dels ulls, quina emoció, fins que van començar a anunciar les alineacions, van posar l'himne i tot l'estadi va començar a vibrar. L'àrbitre va tocar el xiulet i va començar el partit, em mirava cada jugada com si fos l'última i disfrutava de cada moment i de cada segon que els jugadors tocaven la pilota, fins que va acabar el partit amb un 2-1, un resultat favorable pel Barça, després d'un gran partit.

Va ser una nit perfecte, en guardo un molt bon record ;)

Marta Tantiñà