T'en recordes d'aquells dies que eres un infant? Que veies el món de color rosa i tot et semblava divertit? Te'n recordes quan et brillaven els ulls perquè arribava el Nadal? Quan t'enfilaves dalt de la cadira per a dir el vers després de dinar? I quan tothom t'aplaudia perquè ho havies fet molt bé? Te'n recordes quan arribaves algun lloc i tenies molta vergonya? Quan t'amagaves darrere d'algú adult perquè eres suficientment baixet perquè et tapés? Tots aquests dies ja han passat, sembla que fóssin ahir però ja queden molts llunyans, ara la vida ja no és tant rosa sinó que té una gamma de colors impressionants. Igualment m'encanta recordar aquells dies que estaves al meu costat, que jugavem hores i hores i no ens cansavem mai, que la vida estava plena de somriures i ningú els podia aturar, que una llàgrima tant sols durava un instant, perquè la valentia sempre anava per davant. Guardem aquests records per sempre i fem que no s'esborrin mai.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d&#... -
Petits/Grans Si ens ho mirem bé quan som petits ens mirem el món embaladits perquè no coneixem res i cada dia és un nou descobrimen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada