Ja s'acosta Nadal, ens trobem tots reunits a taula a punt de dinar, tothom està feliç i content. Al carrer fa molt fred però ningú no el sent. Les bones sorpreses comencen a arribar i tothom disfruta d'aquest moment de felicitat. Apareixen les primeres converses animades i ningú és el centre d'atenció, sortim al carrer, desafiant el fred i menjant-nos el món. El pessebre ens recorda que al món ha arribat un nou infant que necessita tot l'afecte que nosaltres li podem donar.
Marta Tantiñà
dissabte, 14 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
El teu somriure enlluerna el món, no el deixis perdre, el teu somriure és potent com l'or, no deixis que ningú te'l trenqui, perqu...
-
Et passes la vida pensant que les persones que t'envolten, són els teus herois, que quan estiguis bé, voldran compartir la vida amb tu i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada