Ja s'acosta Nadal, ens trobem tots reunits a taula a punt de dinar, tothom està feliç i content. Al carrer fa molt fred però ningú no el sent. Les bones sorpreses comencen a arribar i tothom disfruta d'aquest moment de felicitat. Apareixen les primeres converses animades i ningú és el centre d'atenció, sortim al carrer, desafiant el fred i menjant-nos el món. El pessebre ens recorda que al món ha arribat un nou infant que necessita tot l'afecte que nosaltres li podem donar.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada