Hi ha alguna cosa que no va, potser es que el cap va per una banda i el cor per una altre, potser ens parem a pensar massa les coses i el cor no recapacita tant, potser estem buscant la complicitat d'algu que fa molt temps que ha marxat, que potser no hi ha sigut mai o que esta massa ocupat. Nomes necessitem un cop de sort perque tot torni a la normalitat, poguem seure tots al mateix lloc,  tornem a reviure aquells temps que les rialles embolcallaven a tothom, que la millor sorpresa era algu amagat darrere teu, tancaves els ulls i t'imaginaves que sobrevolaves l'univers, amb un llencol i una pinca eres la persona amb mes poder, et miraves les cares dels adults fixament intentant imaginar que pensaven i tu eres un detectiu privat i tenies tant de poder que una moneda de 100 pessetes et donava per unes quantes gominoles i una estona de felicitat. Et trobaves un sorral amb algu que no coneixies i comencaves a jugar i a parlar, tot et semblava un joc a punt d'inventar