Si ens hi fixem bé, la vida de tothom és un trenclacosques, a vegades les peces estan més unides i teixeixen el camí que han de seguir i de tant en tant, es separen més i sembla que no hi ha manera d'adjuntar-les. Potser per adjuntar-les hem de fer un camí díficil o aturar-nos per un segon per mirar tot el que passa al nostre voltant però també què hem de fer amb les peces, però realment encara que no estiguin unides cada una per ella mateixa té un valor molt important que li hem de saber donar. Les peces a vegades sense adonar-nos-en es trenquen, més tard es tornen a reconstruir i de sobte, totes soles es tornen a adjuntar.
Hem descobert que les peces tenen vida pròpia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada