Si ens hi fixem bé, la vida de tothom és un trenclacosques, a vegades les peces estan més unides i teixeixen el camí que han de seguir i de tant en tant, es separen més i sembla que no hi ha manera d'adjuntar-les. Potser per adjuntar-les hem de fer un camí díficil o aturar-nos per un segon per mirar tot el que passa al nostre voltant però també què hem de fer amb les peces, però realment encara que no estiguin unides cada una per ella mateixa té un valor molt important que li hem de saber donar. Les peces a vegades sense adonar-nos-en es trenquen, més tard es tornen a reconstruir i de sobte, totes soles es tornen a adjuntar.
Hem descobert que les peces tenen vida pròpia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada