Si ens hi fixem bé, la vida de tothom és un trenclacosques, a vegades les peces estan més unides i teixeixen el camí que han de seguir i de tant en tant, es separen més i sembla que no hi ha manera d'adjuntar-les. Potser per adjuntar-les hem de fer un camí díficil o aturar-nos per un segon per mirar tot el que passa al nostre voltant però també què hem de fer amb les peces, però realment encara que no estiguin unides cada una per ella mateixa té un valor molt important que li hem de saber donar. Les peces a vegades sense adonar-nos-en es trenquen, més tard es tornen a reconstruir i de sobte, totes soles es tornen a adjuntar.
Hem descobert que les peces tenen vida pròpia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada