Una pàgina en blanc per escriure, un munt d'anècdotes per explicar, una mica de màgia inventiva i tot torna a començar, la inspiració no perdura per sempre, però en algun lloc deu estar, amagada entre les roques o saltant per sobre les onades del mar, potser ha sigut la primavera, que la volgut captivar amb la seva olor tant esplèndida i aquestes flors radiants, el sol que ens escalfa cada dia i que ens ajuda a veure la infinitat de colors que tenim al nostre voltant, els dies que s'allarguen i els parcs que ho comencen a notar i tornem a sentir aquells dies que les piles no se'ns acabaven mai, que jugàvem fins al vespre i tot era una nova aventura per explicar.
Marta Tantiñà
dilluns, 14 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pel teu bé
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada