A vegades escriuria, escriuria fins que els dits em féssin figa i ja no trobés les tecles del teclat, fins que em sagnéssin les puntes dels dits i ja no pogués més. A vegades, escriuria fins al final...
M'assalten les idees... El fred, la calor, el vent, la pluja, el temps, els sentiments... Qualsevol d'aquestes idees seria bona per a fer un escrit. Però realment perquè escrivim??? Per què ens agrada? Per què ho necessitem? Per què algú ens obliga? Per a ordenar les idees? Per a ordenar la nostra vida?
No ho sé, encara no hi trobat la resposta, però fa molts dies que em faig aquesta pregunta...
Espero trobar-hi una resposta, o alguna cosa que m'inspiri a escriure un text amb cara i ulls, perquè aquest text té molta cara, però pocs ulls...
dissabte, 6 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...