Entre les estrelles i l'horitzó hi trobem un mar amb la seva pròpia remor. A un pas acompassat i amb es formen les onades que arriben a la sorra i ens porten novetats mentre ens ensenyen a viure la realitat, ens donen força per córrer i volar fins l'infinit. Una baferada d'aire ens recorda que encara no podem posar els peus a l'aigua, però ens dona un espai per a seguir remant.
L'olor de sal i un ocell voltant a prop ens recorda aquell instant que jugàvem com infants a atrapar als més grans, a fer castells de sorra i uns quants monuments. Un somriure màgic il•lumina l'aigua transperent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada