Viure, ser lliure, volar ben alt i tornar a ser un infant, capturar tots els moments vivint-los com el que més, sense voler-los deixar anar perquè et donen aire per respirar. Aquell instant únic que sempre toques amb les mans, que el moment que el recordes ja l'estàs tornant a viure mentre et tornes a emocionar, que no vols deixar mai aquell record perquè sempre el portaràs al teu costat, és aquell record que et dóna ganes de somriure i de mirar-te el dia diferent, de posar-hi ganes colors i sentiments!!!!
Nostàlgica primavera....
Marta Tantiñà
dissabte, 22 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pel teu bé
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada