I mentre camino, sento com la primavera arriba, el sol escalfa i una alenada d'aire fred i calent em passa per davant meu. El sol es pon més tard, els ocells fan acta de presència, les papallones comencen a sobrevolar baix i l'herba ha vingut amb moltes ganes de créixer. La temperatura ha canviat i ja no tenim aquell fred i aquelles presses.
Els pobles i ciutats han començat a despertar d'aquest hivern feréstec, els parcs s'omplen de nens que tenen ganes de jugar i no comptar el que queda.
El sol surt somrient cada matí i el reptem a buscar-nos.
Feliç primavera!!!
Marta Tantiñà
dimarts, 18 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pel teu bé
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada