Una pàgina en blanc, molt text per escriure i molt per a explicar, unes quantes lletres que barrinen pel meu cap i alguna melodia que comença a sonar, arriba la primavera, el sol es fa notar tot i que encara alguna ventada et fa enfredorar, sembla que el món és més alegre, que tot comença a brillar, que els ocells volen en companyia de tots aquells que els volen contemplar. Arriba l'energia, les ganes de fer coses i no parar, se'n va la llar de foc, les mantes i les bufandes que no ens han deixat de fer costat. Jugarem a divertir-nos, saltar i no parar de riure mai, farem que el temps voli i que el món no es pugui aturar. Tot comença a donar voltes, voltem i voltem sense parar.
Marta Tantiñà
dimecres, 12 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pel teu bé
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada