dijous, 1 de maig del 2014

I vaig caminant a poc a poc sentint el soroll de les meves passes, entre el brogit de la gent i el paisatge que m'envolta, s'uneixen la lluna i el sol per a començar l'espectacle i tot l'univers gira al voltant de la màgia. És un dia únic, transparent i inoblidable, que no volem que s'acabi mai per a fer-lo més lloable. Som els cavallers que venim de l'Antàrtida, una mica congelats de fred però no se'ns ha fet tant insuportable. Marta Tantiñà
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pel teu bé

Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 14 de febrer
    Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...