dijous, 1 de maig del 2014
I vaig caminant a poc a poc sentint el soroll de les meves passes, entre el brogit de la gent i el paisatge que m'envolta, s'uneixen la lluna i el sol per a començar l'espectacle i tot l'univers gira al voltant de la màgia. És un dia únic, transparent i inoblidable, que no volem que s'acabi mai per a fer-lo més lloable.
Som els cavallers que venim de l'Antàrtida, una mica congelats de fred però no se'ns ha fet tant insuportable.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada