En Joan, un jove alt i formós que vivia en un poble mig perdut dels Pirineus, al Cimamagat, al bell mig de la natura, envoltat d'arbres, animals i pastura, entre mig d'uns altres dos pobles molt petits, s'avorria molt, necessitava vida, veure a gent voltar, trobar botigues i sentir el soroll dels cotxes, els metros i els trens. Així que un dia, veient que el seu futur estava entre animals i no li agradava gens, va decidir comptar tots els estalvis que tenia, en reunir-los tots va veure que podia començar a emprendre un viatge cap a la civilització, cap a la gran ciutat, el seu destí era Barcelona. Així que va començar a buscar informació a la biblioteca del poble més gran amb tot de guies turístiques del seu destí, navegava per internet per a veure com es podia desplaçar per a tot arreu. El seu gran problema era com arribaria des del seu poble mig perdut al bell mig del Pirineu en què no hi havien comunicacions i Barcelona...
a) Construïr el seu propi vehicle amb elements naturals
b) Intentar trobar algun mitjà de transport d'un poble molt llunyà al seu.
Vosaltres, lectors del blog, podeu decidir quina opció voleu que faci en Joan.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada