Potser he canviat... Potser ja no sóc la mateixa que abans... Potser és que em ser agafar les coses diferent o que ja no m'afecten com abans. No sé si segueixo sent aquella nena innocent que quan tenia tres anys, que li poden vendre un gat de color blau. Només ser que alguna cosa n'he pogut conservar, que en guardo algun bon record d'aquella edat. També he après que endarrere no puc tornar i que molts dies m'agradaria solucionar els meus problemes a cops de pals, que a la Riera els hi funciona i estic temptada a provar. La cosa és que tinc sentiments i que hi ha alguna cosa que em fa frenar. Potser penseu que tot això és un discurs vulgar o que les paraules se les emporta el vent i demà ja no hi seran, però espero que algú sàpiga llegir això posant-se en la meva pell i sabent la meva realitat. No és per donar pena a ningú, només una dosis de sinceritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada