dimarts, 17 de novembre del 2015

17 de novembre

Sempre veiem les mateixes pedres, però tenen una força magnètica que ens atrauen, sempre ensopeguem amb elles, una i una altre vegada. I no som capacos de reaccionar. Ens quedem quiets, inmòbils, com si algú ens hagués de venir a rescatar.
Però aquest algú no arriba... I amb el temps he entès que no arribarà MAI

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pel teu bé

Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 14 de febrer
    Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...