dilluns, 9 de març del 2015

9 de març

Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant. Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc. Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pel teu bé

Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 14 de febrer
    Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...