Una alenada d'aire fred i tornes a respirar, i sents que ets una mica més lliure i que ho tens tot de costat, que toques el cel amb la mà i els núvols es converteixen en sucre i te'ls pots menjar, que voles i el temps córrer però tu et tornes a sentir com un infant, que al teu voltant tot es transforma, mentre tu vas creixent i et fas gran, que tens molts sentiments a l'hora i estàs inmers dins de la felicitat, vius sobre un núvol i la imaginació sempre és constant.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada