Fer facil allo dificil, que les coses siguin facils o dificils nomes depen de nosaltees; ja que una cosa molt facil la podem cargolar i recargolar moltes vegades i que acabi sent molt complicada o tambe pot passar al reves; una cosa que ens semblava nolt dificil s'acabi simplificant i sigui d'allo mes facil. M'he adonat que nomes depen de nosaltres i per aixo i per el be de tots les coses que nomes depenen de nosaltres ens les hauriem de posar facils, una altre cosa es que hi juguin altres factors o opinions d'altres persones que nosaltres no podem controlar, aleshores hen de fer el que estigui al nostre abast. Siguem practics, no ens compliquem la vida, fem-nos les coses facils

Hivern i fred

L'hivern i el fred són amics més meus perquè un cop a l'any em venen a veure si estic bé, a més sempre em proposen el repte de sortir el carrer quan més revifen i la seva presència es nota més.
És una de les meves estacions de l'any preferida, poder menjar caldos calents, xocolata desfeta o simplement poder posar-me la jaqueta, la bufanda, el gorro i els guants per anar ben abrigada o arribar a casa, asseure's a la vora del foc i que les galtes se't posin ben vermelles perquè estàs calentonet com un turró o que faci molt de fred i puguis veure des de la finestra caure les volves de neu perquè després les puguis agafar i jugar amb elles.
Amb l'hivern també arriben les festes nadalenques i el poder disfrutar amb la família.

M'encanta el fred i l'hivern, aquest any us heu fet esperar però el fred ja ha arribat.

Visca el fred i l'hivern

Marta Tantiñà

Esperar

Esperar, és el verb que fa servir més gent per tot, sempre t'has d'esperar, has de fer cua a tot arreu i esperar el teu torn, has d'esperar per a poder parlar davant d'un grup de gent, per tot ho has de fer i quan ets una persona impacient com jo que et diguin que has d'esperar a vegades pot ser interessant perquè et quedes amb la incògnita del que passarà i aquell neguit et fa que estiguis més impacient i que moltes vegades valgui la pena esperar, però de tant en tant això et juga en contra perquè fa que la teva tranquilitat s'estronqui i fins que no sàpigues alguna cosa d'aquella notícia tant impacient.
S'ha d'aprendre esperar, esperar és bo, tenir tot allò que vols en el moment que ho vols és impossible, aquest tipus de màgia realment no existeix.
Sigueu pacients.

Marta Tantiñà

una paraula, una frase i un text

Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d'allò més bé, però la punta de tot és saber-les fer servir perquè t'arribin al fons del cor, perquè aquella paraula et faci recordar un moment de la teva vida, perquè pensis que aquesta paraula en algun moment t'ha servit per lluitar i tirar endavant, que té molta força i que no la pots deixar escapar, que la pots fer servir, que pots jugar amb ella i que li pots donar el sentit que vulguis, que tu domines la paraula i que aquesta  no et pot fer mal sinó que t'ha de servir per a protegir-te d'aquelles paraules que realment no valguin la pena, d'aquelles de les que has de fugir.
El que realment m'encanta de les paraules és que escrites sembla que el seu valor sigui un tresor, que has de guardar com una relíquia durant segles. Les paraules són una gran eina per a les persones.

Marta Tantiñà

Hi ha alguna cosa que no va, potser es que el cap va per una banda i el cor per una altre, potser ens parem a pensar massa les coses i el cor no recapacita tant, potser estem buscant la complicitat d'algu que fa molt temps que ha marxat, que potser no hi ha sigut mai o que esta massa ocupat. Nomes necessitem un cop de sort perque tot torni a la normalitat, poguem seure tots al mateix lloc,  tornem a reviure aquells temps que les rialles embolcallaven a tothom, que la millor sorpresa era algu amagat darrere teu, tancaves els ulls i t'imaginaves que sobrevolaves l'univers, amb un llencol i una pinca eres la persona amb mes poder, et miraves les cares dels adults fixament intentant imaginar que pensaven i tu eres un detectiu privat i tenies tant de poder que una moneda de 100 pessetes et donava per unes quantes gominoles i una estona de felicitat. Et trobaves un sorral amb algu que no coneixies i comencaves a jugar i a parlar, tot et semblava un joc a punt d'inventar

La felicitat

Pere Quart va escriure en el llibre de "Ball Robat" que la felicitat es somia, es busca però mai no es té, però per sort aquest cap de setmana he descobert que la felicitat és aquell instant que vius durant uns segons, una conversa amb algú que et fa sentir bé, una rialla compartida, un passeig per la ciutat o simplement una abraçada o mirada de complicitat.

La felicitat la portem cadascú dins nostre a la nostra manera i la deixem anar en el moment i amb la persona més increible del món.

El millor de tot és poder compartir la felicitat amb les persones que més estimes en aquest món.

Perquè la felicitat casi sempre fa tard però arriba.

Marta Tantiñà

Les injustícies

Al món cada dia es produeixen moltes injustícies , hi ha huracans, terratrèmols que afecten a milions de persones i els deixen sense casa o fins i tot es moren.

Els nostres polítics cada dia ens tenen immersos dins de la crisi i no sembla que apliquin polítiques perquè en poguem sortir aviat.

Però també patim injustícies a peu de carrer, algú que arriba a la cua del supermercat més tard que tu i es cola, algú que es creu superior a tothom i manipula a tothom qui s'interposa al seu davant, o simplement, algú que es creu més llest que tu i es salta les normes ciutadanes per activa i per passiva.

Tots som iguals, ja n'hi ha prou d'injustícies!!!!

Marta Tantiñà

Gràcies

Gràcies és la paraula que em ve el cap cada vegada que obro el blog i sou més els que el visiteu i fins i tot us animeu a comentar. És un orgull i una gran satisfacció que us agradi.

Com veieu a totes les entrades no sé com m'ho faig però em surten les paraules lligades i el destí acaben sent els textos que llegiu i que m'encanta que tots els podeu llegir i sentir-vos identificats.

Quan vaig començar el blog no fa gaire dies no tenia molt clar com evolucionaria ni si acabaria enganxant a vosaltres que sou els lectors, però sembla que ha tingut bon efecte.

Gràcies a tots els que us el mireu, els que hi escriviu i sobretot gràcies a tots per les vostres mostres d'ànims i suport perquè això continui endavant. 

Estic molt agraida i orgullosa.

Un petó i una abraçada gegant per tots els que seguiu el blog. Gràcies de veritat. Us estimo molt.

Marta Tantiñà

La pluja

La pluja em dóna pau i tranquilitat i m'agrada molt sentir-la des de dins de casa i tapada amb una manta fins a la punta del nas. Quan plou em recorda quan era petita i em quedava embaladida mirant per la finestra amb la força que entrava la tempesta i com relliscaven gota per gota damunt del vidre, però la manera com disfrutava més era poder sortir a fora quan ja havia acabat i passar per sobre dels bassals d'aigua o simplement organitzar una excursió per anar a buscar cargols.

Tot i que la pluja també fa por quan ve acompanyada de tempesta amb llamps i trons, també és magnífica per contemplar i té la màgia de que si plou i fa sol, surt l'arc de sant martí.

Visca la pluja, de tant en tant perquè regui els camps i les plantes i ens refresqui una mica amb l'ambient tant caldejat en el que vivim.

Marta Tantiñà

La superioritat

Per què la gent et mira per sobre l'espatlla? Per què es creu que té més diners que tu i per tant més poder? Els diners no ho són tot en aquesta vida. Per què es creuen que dominen un tema més que tu i ja et poden trepitjar? Si no domino un tema tant com tu, si em vull informar ja m'enteraré de què va i sinó és que no m'interessa, perquè quan jo sé d'un tema no vaig mirant a ningú per sobre de l'espatlla. No cal menysprear a la gent.

Tinguem una mica d'empatia i humanitat

Marta Tantiñà

Un repte, una il·lusió

La vida està plena de reptes, sempre hem d'aconseguir coses noves, de superar situacions díficils i de ser nosaltres mateixos i prendre decisions complicades. Quan som petits hem d'estudiar per entendre-ho tot i quan som grans poder treballar del que hem estudiat o almenys intentar-ho.

Els reptes són una manera d'assolir objectius i de que ens il·lusionem i lluitem cada dia per un repte nou i per superar-nos a nosaltres mateixos.

Marta Tantiñà

Petits/Grans

Si ens ho mirem bé quan som petits ens mirem el món embaladits perquè no coneixem res i cada dia és un nou descobriment i una nova admiració, però quan som petits tenim la sensació que volem ser grans i fer coses de grans, per això imitem als pares, ens posem les seves sabates i actuem com ells, però resulta que quan som grans veiem el món d'una altre manera i tornem a pensar que volem ser petits i no tenir preocupacions.

Hem de viure l'edat que tenim perquè potser té coses negatives però alguna de positiva i el temps ja córrer massa per si sol, no m'hem de fer córrer nosaltres més ràpid.

Marta Tantiñà

Camp Nou

Encara ho recordo com si fos ahir i ja han passat dos anys, un diumenge 21 de febrer del 2011 per fi el meu somni es faria realitat, per primera vegada posaria els peus a l'estadi de futbol del meu equip preferit, al Camp Nou.

Vaig passsar tota la setmana il·lusionada pensant-hi fins que finalment va arribar el dia. El partit començava a les 21:00 hores, era un Barça- Atletic de Bilbao i a les notícies informàven que no jugaria Puyol.

A mitja tarda em vaig vestir i cap a les 19:00 vaig anar cap a la parada, a buscar l'autobús que em portaria cap al camp, quan vaig arribar a les Corts el cos em vibrava d'emoció, estava il·lusionada, ho veia tot il·luminat i imens, després de passar tot el protocol d'entrada per fi vaig entrar dins del camp, els ulls em brillaven i em sortien espurnes. Un cop asseguda a la butaca m'ho mirava tot embaladida i entusiasmada com si tornés a tenir pocs anys i estava encantada de la vida.

I per fi, van començar a sortir els jugadors a escalfar, per fi podia veure els meus ídols davant dels ulls, quina emoció, fins que van començar a anunciar les alineacions, van posar l'himne i tot l'estadi va començar a vibrar. L'àrbitre va tocar el xiulet i va començar el partit, em mirava cada jugada com si fos l'última i disfrutava de cada moment i de cada segon que els jugadors tocaven la pilota, fins que va acabar el partit amb un 2-1, un resultat favorable pel Barça, després d'un gran partit.

Va ser una nit perfecte, en guardo un molt bon record ;)

Marta Tantiñà

El mar

El mar és el paisatge que m'atrapa i em captiva més. La seva pròpia essència tant natural em té fascinada, potser és per la sorra que és tant fina i suau que et vénen moltes ganes de tocar-la o simplement contemplar el moviment constant de les onades des de que es formen al mar fins que repiquen contra la sorra, escoltar el maravellós soroll que fa l'aigua i simplement m'estaria hores i hores contemplant aquest espectacle tant màgic perquè t'adones que el mar no li preocupa res, que sap quina missió ha de fer i a vegades més lent perquè li costa més i de tant en tant més ràpid perquè ell ho necessita va i torna a través de les onades, sembla que vulgui parlar, que simplement sigui capaç de dir, sóc aquí, no us oblideu de mi perquè quan esteu tristos jo us acolliré, us escoltaré i us donaré consol i quan estigueu contents, podeu venir-me a veure i disfrutarem junts.

Simplement, m'he adonat que el mar és màgic perquè cada cop que el veig em captiva i em fascina i per un moment se m'obliden totes les preocupacions.

Marta Tantiñà

La por

La por, aquest sentiment que tenim tantes vegades en situacions diferents però sembla que no sabem expressar. Els nens, quan són petits tenen por a la foscor o a les ombres que es projecten a contrallum, però a mesura que ens anem fent grans ens amaguem de les nostres pròpies pors i no les expressem, potser ens adonem que les tenim quan ens trobem en una situació que veiem que ens és molt díficil de superar, parlar en públic o haver de demostrar habilitats nostres molt específiques.

Hem d'aprendre a superar les nostres pors, afrontant-les.

Marta Tantiñà

L'amistat

Amic és aquella persona que et dóna la mà i no et deixa anar, que et mira fixament als ulls i sap el que et passa, que faria qualsevol cosa per tu perquè estiguis bé, que vol viure amb tu el màxim temps possible per a viure experiències úniques i irrepetibles, que li entren unes ganes bojes de trucar-te per sentir la teva veu, que en els moments més díficils et promet i et jura que tot sortirà bé.

Amic, ets tu, el que estàs llegint el blog i m'acceptes tal com sóc, el que pensa que cada vegada que em veu té ganes de riure i disfrutar una estona amb mi. Espero que amb aquestes paraules us hagi tret un somriure a tots. Us estimo molt. Mil petons i abraçades.

Marta Tantiñà

A la vida, juguem a jugar

Quan som petits tant a casa com a l'escola ens pregunten a què volem jugar, perquè és la manera que tenen els nens d'apendre coses de la vida quotidiana a través del joc, però sembla que quan ens fem grans ens oblidem de jugar i realment la vida mateixa és un joc, algunes vegades guanyes i altres perds, a vegades prens les decisions adequades i de tant en tant la falles, en alguns moments estàs envoltat de moltes persones hi ha hores que estàs més sol que la una, però tot és l'atzar, el joc, és com una partida d'escacs, has de triar la opció i el moviment correcte per a poder guanyar la partida, no deixar-te trepitjar per ningú i a la vegada ser una bona persona, tenir complicitat amb la vida mateixa i amb la gent que viu al seu voltant.

Simplement has de viure a la teva manera i ser lliure sempre!!!!

Marta Tantiñà

La complicitat es l'essencia que fa que dues persones connectin en el moment que es coneixen, que tinguin les mateixes afinitats, que nomes mirar-se sapiguen que vol dir l'altre persona o que esta pensant, que treballen en equip amb ritme i ilusio i que amb una picada d'ullet entenen la seva propia amistat, no necessiten paraules per entendre's, nomes una bona estona per disfrutar, valoren molt a l'altre persona pero no ho han ni d'explicar perque fan la seva propia magia amb la seva complicitat

Viure i conviure

Els éssers humans sabem que hem de viure amb nosaltres mateixos, amb els nostres punts forts, punts febles i també les nostres manies, però la cosa canvia quan hem de conviure amb la resta de la societat, quan hem d'acceptar que nosaltres no som perfectes, que tenim alguna mania que hem de canviar però també hem de compendre les manies dels altres i acceptar-les per poder conviure amb ells.

La convivència no és fàcil, però si volem evitar conflictes i baralles acabem cedint davant de moltes coses, intentar passar per alt les manies i fer la vida més fàcil als altres perquè la nostra també ho sigui.

La base per una bona convivència i perquè tots podem viure amb pau i tranquilitat és... la complicitat

Marta Tantiñà

Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar cap part del cos. Puc fer que un dia que ha comencat gris i fosc i que vull que s'acabi molt aviat i no sigui etern es converteixi en un dia clar i planer amb moltes ganes de disfrutar, tambe he descobert que una cosa tant senzilla com anar pel carrer es pot convertir en un divertiment perque un nen que passa pel teu costat et mira i et somriu fen-te oblidar totes les preocupacions, simplement he desvobert que puc tornar a creure en la magia perque la puc produir, perque es pot donar i deixar que la resta del mon la disfruti i perque se que el dia que no la tingui ella sola o acompanyada d'algu... tornara a apareixer. Disfruteu de la magia, esta a tots els racons, es troba dins del nostre cor

Dia Nou

Cada dia estrenem un dia nou i diferent, algun dia estem més contents, tristos, alegres, divertits o neguitosos, però tots sabem que és un dia nou perquè surt el Sol, aquest astre que il·lumina la Terra i ens fa a tots la vida una mica més alegre, perquè amb la seva llum ho veiem tot, ho gaudim tot molt més i ens dóna més forces i energies per a poder continuar endavant. El dia que no surt o que s'amaga perquè apareixen els núvols, ens sentim més tristos i el trobem a faltar. 

Hem descobert que cada dia ens estimem més aquest astre que ens dóna tanta llum: EL SOL

Marta Tantiñà

Robots

Cada dia de la nostra vida fem la mateixa rutina, i molts dies a moltes hores fem exactament el mateix, per tant, els actes i les accions que fem les tenim automatitzades al nostre cervell i les fem inconscientment, realment fins al punt que semblem uns robots, perquè ja no ens adonem del que fem, tot i que el nostre rendiment és més baix que si fóssim una màquina, ja que no estem programats per a cometre errors i a més a més nosaltres no tenim tanta resistència com un robot i per tant, notem el cansament molt més ràpid.

No estem preparats per ser robots, en aquest cas els sentiments ens juguen en contra.

Marta Tantiñà

Somriure

Arriba aquell moment del dia que estàs content, que si fas balanç penses que les coses han anat bé i tens ganes de somriure. També pot ser aquell petit instant que t'ho estàs passant d'allò més bé amb les persones que tu has triat i que més t'estimes, és aleshores quan el somriure et surt sol, quan tens ganes de demostrar al món que ets feliç i que tens ganes de viure la vida molt intensament i també és la teva pròpia manera de combatre les tristeses.

Però el millor somriure i el més treballat és el que apareix després d'unes llàgrimes dures i amargues, del moment que has tret tota la ràbia que portaves dins, després de pensar que potser un dia vas triar el camí equivocat, però sembla que la vida et vol donar una segona oportunitat i recompensar-te i veus que no ho pots deixar escapar, és una manera de tornar a fer les coses bé, de tenir una mirada neta, sense cap tipus de maldat, simplement tornar a ser una mica innocent i amb moltes ganes de jugar i no pensar en res.

Perquè sabem que somriure ens ajuda a lluitar contra les tristeses, pors i somriures.

DON'T FORGET TO SMILE

Necessito una d'aquelles mirades plena de complicitat per saber que estas al meu costat, una de les teves frases i paraules que em facin sentir millor, una abtracada que em recordi que no has marxat gaire lluny i una d'aquelles rialles que em recordi que ets felic o que simplement ara i aqui et sents a gust. Nomes cal que recordis aquelles nits que eres un infant i estaves molt nervios i impacient per un esdeveniment nou, que cada pas petit que feies ho celebravem com si fos un pas de gegant, tothom et felicitava i et feia costat, que et senties orgullos perque no ho feies amb maldat i que a mes intentaves ajudar als altres amb una mirada neta plena de complicitat. Et miraves el cel i tot et semblava una novetat, contaves les estrelles mes de deu vegades i no t'havies equivocat, el teu somni era volar a la lluna per tenir el sol de costat, la teva preocupacio era tant petita que nomes t'encantava apendre i jugar. Eres una persona petita acabada d'embolcallar, plena de sorpreses i alegries i amb moltes cancons per cantar

Abraçada

 

 

 Una abraçada és el medicament més calmant i curatiu que existeix per a qualsevol persona del món.

Hi ha molts tipus d'abraçada, d'amor, d'emoció, de sentiment i tot això es pot expressar en un moment agafant molt fort algú.

Tenir la sensació d'estar abraçat algú i que tots els perills que hi ha en el món desapareixen, perquè en aquell instant, tot s'ha aturat i tot és absolutament diferent.

Una abraçada et dóna seguretat i complicitat amb la persona que t'estàs abraçant.

 

Que no s'acabin les abraçades al món.

Una abraçada per tots els que llegiu el blog

 

Marta Tantiñà

 

Sentiments

Durant tota la nostra vida anem experimentant tot tipus de sentiments, alegries, penes, pors, tristeses, motivació... però jo em pregunto, realment tot això ho sentim mentre ho estem passant o només és una percepció  nostra? Els éssers humans som els únics que sabem que tenim sentiments i cadascú intenta buscar el seu mecanisme per viure'ls i intentar expressar-los tant bé com pugui a la resta del món, però per un dia podríem ser robots i no experimentar-ne cap... com ens sentiriem? Buits, sense ganes de viure el món, simplement hem descobert que els sentiments ens fan millors persones, que a vegades els volem canviar i no sabem com, però quan tenim els millors és quan més ho hem de disfrutar.

Els sentiments ens fan únics, no els podem deixar d'expressar, ens surtin com ens surtin. Simplement, hem descobert, que són el nostre motor per viure.

Marta Tantiñà