Vull tornar a ser aquella infant que tenia tot el futur per davant, aquella nena innocent que vivia en un món transparent, amb aquelles ganes de jugar, com si aquell moment no hagués d'acabar mai. Dies plens d'imaginació, que posaven llum a totes les pors. Llocs inexistents on tornavem a viure el present.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada