No sé per quina raó, per una d'absurda, o per una molt concreta. Però, iaia, jo vull que tornis. Ja sé que no potser, que els àngels del cel et cuiden i tu cuides a l'avi allà on sigueu. Però m'agradaria tant abraçar-te i poder compartir amb tu tot el que passa en aquest moment. Que poguéssim menjar un ou kinder juntes o veure la televisió, o estar a la terrassa... Qualsevol cosa. Iaia, siguis on siguis, t'envio una forta abraçada i un petó. Tant de bo poguéssis tornar. T'estimo molt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada