dimecres, 12 de novembre del 2014

Una nova història

Hi havia una vegada, una dona que vivía entre mig de les pedres i l'aigua. Tenia quatre arrugues al nas prou ben dissimulades i uns cabells molt llargs i brillants. Desconeixia el que era el soroll, els cotxes i l'estres. Ella només estava envoltada de la natura, aquella natura que la feia viure i tirar endavant, que no la feia pensar en tot el que havia deixat enrere, amics, familia i feina. Simplement, volia començar de zero, lluny del món, lluny de qualsevol cosa que li pogués fer mal, volia apartar-se dels sentiments, tancar-se en si mateixa i no sentir res. Però realment ho aconseguiria? Els records del passat no tornarien a incidir en el seu present?
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pel teu bé

Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 14 de febrer
    Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...