diumenge, 2 de novembre del 2014

Canvis

Fes quatre passes endavant, ara dues passes enrere. Queda't quieta. Què se sent? Estàs sola, enmig de la quietud del bosc, un mussol que apareix i unes fulles d'arbres que es mouen. I penses, què faig aquí? Jo vull ser a la platja, banyant-me i saltant onades i que els meus peus puguin trepitjar la sorra. Ha canviat, alguna cosa ha canviat, el paisatge no és el mateix i nosaltres ja no som com abans, volem acabar sentiments però els acabem amagant. Ens estem mirant als ulls i sembla que volem fugir, estem davant per davant i ja no sabem el que ens hem de dir. Una abraçada ha d'arribar per a poder gaudir de la felicitat però no estem preparats per contiunar el camí sense anar acompanyats.
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pel teu bé

Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 14 de febrer
    Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...