Un dia més

Ara no ens hi juguem saber explicar-ho, ens hi comencem a jugar els sentiments, que potser era massa fácil escriure-ho i fer veure que eren inexistents, però han començat a aparèixer, potser perquè no estaven prou ben coberts, o potser perquè hi falten paraules, llàgrimes o un somriure ben obert. Una abraçada que arriba però que deixa enlaire molts incerts, que no sabem quan ens tornarem a veure i si tot seguirà igual o diferent. Mentre tirem una moneda a l'aire perquè hem de decidir si ho volem tornar a viure tot amb els oponents, potser ens falten eines i hem de resoldre juntes aquest misteri més. Potser ja no hi ets, o ets a dins de l'aigua, potser m'he perdut mentre em tirava pedres a la teulada. Jo també vull nedar, enmig de les onades, per a poder tornar a oblidar com es saltava una altre vegada. No sé si pensaràs el mateix o potser és una vejanada, però el simple fet de pensar, que no hi ha previst un dia més em té molt preocupada.