Ja s'acosta Nadal, ens trobem tots reunits a taula a punt de dinar, tothom està feliç i content. Al carrer fa molt fred però ningú no el sent. Les bones sorpreses comencen a arribar i tothom disfruta d'aquest moment de felicitat. Apareixen les primeres converses animades i ningú és el centre d'atenció, sortim al carrer, desafiant el fred i menjant-nos el món. El pessebre ens recorda que al món ha arribat un nou infant que necessita tot l'afecte que nosaltres li podem donar.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada