Avui acabem un any en que hi ha hagut moments d'alegria, instants d'ilusio, moments d'esperanca i temps per a pensar que potser ho hem perdut tot pero simplement em quedo amb els bons moments, amb les estones amb els amics fent un cafe, explicant novetats i fent volts per la ciutat, coneixent gent nova que ha vingut de lluny o que ens hem trobat pel cami i que ara formen part de la familia. Gracies a totes les persones que heu format part del meu 2013, que m'heu tret un somriure de la boca i m'heu fwt viure instants de felicitat, que em recolzeu i m'animeu a fer passos cap endavant. Nomes desitjo que seguiu formant part de la meva vida aquest 2014 , per a poder seguint bivint experiencies uniques. Us estimo molt. FELIC 2014!!!

L'home de les orelles

Avui aneu amb compte pel carrer que no us creueu amb l'home de les orelles, que avui falten dos dies perquè s'acabi l'any i diuen que pot aparèixer, que no necessita màgia perquè ell sol existeix.
Avui és dia per pensar a veure què ens ha portat de bo aquest any per demà poder-ho escriure i disfrutar d'un resum especial. En un any hi ha temps que passin moltes coses, que hi hagi dies que estiguis molt content perquè passen coses bones, perquè estàs rodejat de gent que t'estima i perquè veus que les coses van bé, també hi ha dies més ensopits, en què et costa  més llevar-te i que no diries hola a ningú, però aquests dies tenen alguna cosa especial, que sense ells no seriem nosaltres mateixos i no ens farien veure les coses amb perspectiva ni disfrutar tant dolcament dels dies bonics.
Bé demà faré el resum del meu any 2013 però igualment ara dóno les gràcies a totes les persones que han compartit amb mi aquest any que ja s'acaba, que m'han fet riure i que els hi agrada veure'm feliç i que estic molt agraida que continuiin a la meva vida i els que han aparegut nous, que vosaltres ja sabeu qui sou. Gràcies per aparèixer.

Un petó i una abraçada molt gran perquè sense això no es pot viure.


Marta Tantiñà

Dies

T'en recordes d'aquells dies que eres un infant? Que veies el món de color rosa i tot et semblava divertit? Te'n recordes quan et brillaven els ulls perquè arribava el Nadal? Quan t'enfilaves dalt de la cadira per a dir el vers després de dinar? I quan tothom t'aplaudia perquè ho havies fet molt bé? Te'n recordes quan arribaves algun lloc i tenies molta vergonya? Quan t'amagaves darrere d'algú adult perquè eres suficientment baixet perquè et tapés? Tots aquests dies ja han passat, sembla que fóssin ahir però ja queden molts llunyans, ara la vida ja no és tant rosa sinó que té una gamma de colors impressionants. Igualment m'encanta recordar aquells dies que estaves al meu costat, que jugavem hores i hores i no ens cansavem mai, que la vida estava plena de somriures i ningú els podia aturar, que una llàgrima tant sols durava un instant, perquè la valentia sempre anava per davant. Guardem aquests records per sempre i fem que no s'esborrin mai.

Marta Tantiñà

Nit de Nadal

La Nit de Nadal ja ha arribat, els més petits de la casa són els que estan més emocionats, el tió han de cagar per obtenir molts regals i si no s'han portat bé els hi tocarà carbó.
Avui és una nit màgica, comencen els retrobaments familiars, tots al voltant de la taula des del més petit fins al més gran.
Tots disfrutarem amb els dolcos mentre ens llapem els dits amb les mans, apareixaran les primeres converses i els últims somriures de l'any, serà tot com sempre però haurem crescut un any.
Explicarem batalletes dolentes però tots riurem com els infants i esperarem a veure sortir la lluna i les estrelles des de dalt el terrat i ens brillaran els ulls sense pensar en el que arribarà demà. Serem felicos per sempre i viurem intensament aquest instant.

Feliç nit de nadal.

Marta Tantiñà

Imaginació

Les primeres paraules comencen a sortir de la seva boca, les primeres notes comencen a sonar a través d'aquest instrument tant càlid, s'apaguen els llums, hi ha una expectació mediàtica al 100 % a sobre l'escenari, s'obra el teló, apareixen les primeres ombres, llums que il·luminen les ombres i el text que comença a pronunciar-se.
Qui sóc, què hi faig aquí envoltat de tota aquesta gent? Jo no conec a ningú, sempre he viscut sol fent el que m'ha donat la gana, les normes no m'agraden, no els hi trobo el sentit i per tant no les respecto, jo sóc lliure i no haig de donar mai cap tipus d'explicació a ningú i a qui no li agradi que s'aguanti. I sabeu què va començar a fer el protagonista de la història? Se li van començar a acudir normes i no em parava d'escriure, ho prohibia tot, menjar al carrer, comprar, qualsevol acte de la vida quotidiana. Fins que algú li va intentar fer entendre, que per molt que prohibis la gent ho continuaria fent i que no per prohibir més tens més poder i més raó sinó que les coses s'han de negociar.

Marta Tantiñà

Barcelona

M'encanta passejar pels carrers de Barcelona, veure la gent, les botigues, els aparadors, els llums de Nadal encesos o sense encendre, però sobretot m'encanta el barri de Gràcia, realment quan estic allà tinc la sensació que estic en un poble dins d'una ciutat, no hi passen tants cotxes, els carrers són més estrets, les voreres més amples i allà s'hi respira un aire i un ritme diferent. La gent fa els passos de manera acompassada, l'alegria que hi córrer es va retransmatent i perdre't entremig dels seus carrers i persones és tota una alegria.

M'encanta Barcelona, perquè té mar i muntanya de manera combinada, perquè les persones que hi viuen són molt simpàtiques i perquè em dóna alegria i felicitat.

Visca Gràcia i Visca Barcelona.

Marta Tantiñà

Sentiments

Els sentiments han arribat amb força i amb empemta, perquè volen ser expressats sense que ningú els hi pugui dir una altre cosa i perquè no es poden amagar perquè estan a dins per sempre.
Els sentiments no canvien d'un dia per l'altre per tant, si em segueixes estimant em donaràs una abraçada per sempre.
Perquè les paraules estan plenes de sentiment i quan ho expresses per escrit és que et surt de dins del cor i vols que sigui per sempre.

Reflexió dissabte 21/12/2013.

Marta Tantiñà

Regala

Regala regals, regala petons, regala abraçades i regala il·lusions perquè no saps quin serà l'últim cop que ho podràs regalar i perquè s'acosta Nadal i ve més de gust que et saludin amb un somriure i que l'ambient que es respira pel carrer també es respiri amb les persones, perquè som més felicos si fem les coses bé, si no ens enfadem tant i si regalem somriures a qui més els necessiti. Un somriure sempre aporta dolçor, alegria, ganes de veure les coses de diferents colors, de que et brillin els ulls o de transportar-te en els Nadals que vivies quan eres un infant i tot et semblava tant gran i maravellós. Ara que queda poc per Nadal, toca disfrutar, oblidar-se dels problemes i riure i riure sense parar.

Des d'aquí us regalo un somriure amb molta dolçor, un petó molt gran i una abraçada encara més gran.

Marta Tantiñà

Quin poder us agradaria tenir?

Us heu parat mai a pensar quin poder us agradaria tenir si en poguéssiu tenir un? O millor, posseir més d'un poder?
Doncs jo si que ho he pensat algun cop, a vegades m'agradaria parar el món, poder reviure aquell instant tant bonic i tant tendre, aquella abraçada dolça, aquell petó carinyós o una conversa indescriptible, simplement poder està amb aquella persona tot el temps del món.
El dia que és una mica gris i que em ve de gust està sola m'agradaria poder desaparèixer o tornar-me invisible, almenys no ser-hi en aquell instant.
També m'encantaria poder atravessar parets i carrers per a poder viatjar molt i està a molts llocs diferents amb les millors persones del món i a més per veure-ho en prespectiva, m'encantaria poder volar, observar el món des de l'aire, veure la gent diminuta passejar entre els carrers, respirar l'aire tant pur de l'atmosfera, poder està al costat dels núvols mentre veig el sol de costat i veure com es fa de nit, arriba la lluna envoltada de les estrelles i tocar les gotes de pluja que passin pel costat.

Seria genial tenir tots aquests poders, però el millor poder és fer volar la imaginació

Marta Tantiñà

Àngel

He descobert que els àngels existeixen, normalment no els veiem amb els ulls perquè no es deixen, no tenen ales perquè no necessiten volar, però sempre hi són presents per ajudar-nos, perquè el dia que estem contents ho disfruten amb nosaltres, el dia que estem tristos ens ajuden a tirar endavant i perquè ens adonem que el dia que no hi són els trobem a faltar. Els àngels són molt importants per a nosaltres perquè sense ells la nostra vida no seria el mateix, perquè encara que no ho sembli ells ens protegeixen dels perills que nosaltrers no sabem veure i ens ajuden a viure més intensament i a saber valorar el que tenim al voltant. Per això és tant important tenir un àngel.

Marta Tantiñà

Trenclacosques

Si ens hi fixem bé, la vida de tothom és un trenclacosques, a vegades les peces estan més unides i teixeixen el camí que han de seguir i de tant en tant, es separen més i sembla que no hi ha manera d'adjuntar-les. Potser per adjuntar-les hem de fer un camí díficil o aturar-nos per un segon per mirar tot el que passa al nostre voltant però també què hem de fer amb les peces, però realment encara que no estiguin unides cada una per ella mateixa té un valor molt important que li hem de saber donar. Les peces a vegades sense adonar-nos-en es trenquen, més tard es tornen a reconstruir i de sobte, totes soles es tornen a adjuntar.
Hem descobert que les peces tenen vida pròpia.

Un tros de Nadal

Ja s'acosta Nadal, ens trobem tots reunits a taula a punt de dinar, tothom està feliç i content. Al carrer fa molt fred però ningú no el sent. Les bones sorpreses comencen a arribar i tothom disfruta d'aquest moment de felicitat. Apareixen les primeres converses animades i ningú és el centre d'atenció, sortim al carrer, desafiant el fred i menjant-nos el món. El pessebre ens recorda que al món ha arribat un nou infant que necessita tot l'afecte que nosaltres li podem donar.

Marta Tantiñà

La inspiració

La inspiració és aquell moment del dia en què et vénen totes les idees juntes, en què les frases et surten soles, els astres s'alinien perquè puguis escriure el millor que se t'acudeixi i és el moment més feliç perquè tu domines les paraules, pots jugar amb elles i tenen un significat tant important que cada una va agafant un valor més intens cada vegada que la fas servir.
Realment disfruto molt dels moments d'inspiració, d'aquell instant que tinc la idea tant clara del que vull dir que necessito un paper i un boli o un blog de notes del mòbil per escriure-ho instentaniament, en aquell moment, sóc molt feliç.
També visc dies en què no se m'acudeixen tantes frases boniques per escriure o que em costa més que em quadri tot, o simplement escric la frase i no m'acaba de convèncer però intento que aquests dies passin ben de pressa i em torni a venir la inspiració.
Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc gaire xarrameca, que les paraules orals no són el meu fort però escriure és un nou món que m'acull cada dia i que sembla que m'entén, simplement tenia ganes d'explicar-vos què significa la inspiració per a mi.

Marta Tantiñà

Centre del món

Moltes vegades fem la nostra rutina però creiem que tothom ens ha d'està observant o que ens han de fer cas, però la vida no funciona així. Els humans estem creats per a funcionar de manera autònoma i sense dependre de ningú, de ser lliures i no pressionar ni obligar però també de prendre les nostres pròpies decisions sempre avaluant les conseqüències però no sempre podem ser el centre del món, potser perquè amb la vida tant atrafegada que portem no hi ha temps per a centres del món o simplement perquè l'atenció sempre es dispersa o potser perquè ser el centre del món potser no ho sap fer tothom.

Marta Tantiñà

Volar

M'agradaria poder volar per poder moure'm amb llibertat, per poder anar a la meva i poder jugar, per fer el que vulgui sense donar explicacions a ningu, de provar coses noves i viure experiencies diferents, de sentir-me unica i no pensar si ho estic fent be o malament

Poema de Nadal inventat

Un any més es torna a acostar Nadal, els carrers s'il·luminen i els aparadors es comencen a engalanar.
La gent surt al carrer amb un somriure i ganes de passejar,
esperant que arribi el dia en què neix Jesús infant
i juguen a fer el pessebre i decorar l'arbre de Nadal
a preparar taules perquè tothom s'hi assegui al voltant,
es reuneixi la família i se'ls hi passin els dies volant,
arribin els tres reis amb l'ajuda de l'estrella i els hi portin regals,
tots els infants tinguin un somriure que puguin transmetre als grans.

Marta Tantiñà

CREA, INVENTA...

Crea, inventa, juga, riu, creix, somia, emociona't, diverteix-te, torna a somiar, disfruta sense parar, cada dia és un dia diferent i nou i mai podràs tornar enrere per viure el mateix un altre cop per tant, has de disfrutar el màxim el que estàs vivint, cada minut i cada segon per a poder-ho guardar com un instant únic i irrepetible.
Perquè el més important és que siguis feliç, disfrutis i t'ho passis bé sense pensar en el que passarà demà perquè ja arribarà. Un somriure, una abraçada o una cara de felicitat és el millor regal que li pots fer algú.

Marta Tantiñà

Els petits detalls

Els petits detalls de cada dia són els més poderosos, saludar amb un bon dia a tots els coneguts abans de començar un dia, ajuda a que no sigui tant feixuc, parlar a tothom amb educació i no faltar al respecte, fer un somriure a tothom, un missatge de whatsup que t'alegri el dia, tenir una conversa de telèfon molt interessant o dir a la gent que tens al voltant que l'estimes molt és una altre manera de viure les coses i de poder està més content i satisfet. Els petits detalls ens aporten moltes alegries ;)

Marta Tantiñà

Els records

Diuen que el pitjor que et pot passar és oblidar un record tant si és bo com si és dolent, però crec que una cosa pitjor que et pot passar és oblidar la persona amb la qui has viscut aquell record, tant si en aquell moment la persona amb la qui estaves li importava que t'ho estiguéssis passant bé com si t'intentava arruinar el dia, el més important són les persones. Perquè els records moltes vegades passen aquell moment i prou, després un cop s'han viscut si ningú els remamora, s'obliden, en canvi les persones, també poden marxar de la teva vida però si un record et marca, no oblides mai que l'has viscut, simplement quan més temps passa més llunyà el veus i el temps fa que el vegis d'una altre manera. Simplement els records i els sentiments van junts i no els podem separar però en podem guardar un bon record.

Marta Tantiñà

La rao tothom la vol tenir sempre, potser per sentir-se mes forts, potser perque no tenim ganes d'acceptar la dels altres o potser perque sabem que la dels altres es millor i no tenim ganes d'acatar. Pero nomes tenir la rao no et serveix de res perque si no la saps argumentar amb la rao sola no ets ningu. Davant de tothom has de saber trobar els avantatges, els inconvenients i argumentar-ho be, saber dialogar pero l'interlocutor tambe ha de saber escoltar i interpretar el que vols dir, aixo es saber entendre la rao de tothom. Ningu ha de voler imposar la seva rao perque en el moment que ho fa, la perd.