Entre les estrelles i l'horitzó hi trobem un mar amb la seva pròpia remor. A un pas acompassat i amb es formen les onades que arriben a la sorra i ens porten novetats mentre ens ensenyen a viure la realitat, ens donen força per córrer i volar fins l'infinit. Una baferada d'aire ens recorda que encara no podem posar els peus a l'aigua, però ens dona un espai per a seguir remant.
L'olor de sal i un ocell voltant a prop ens recorda aquell instant que jugàvem com infants a atrapar als més grans, a fer castells de sorra i uns quants monuments. Un somriure màgic il•lumina l'aigua transperent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada