Entre les estrelles i l'horitzó hi trobem un mar amb la seva pròpia remor. A un pas acompassat i amb es formen les onades que arriben a la sorra i ens porten novetats mentre ens ensenyen a viure la realitat, ens donen força per córrer i volar fins l'infinit. Una baferada d'aire ens recorda que encara no podem posar els peus a l'aigua, però ens dona un espai per a seguir remant.
L'olor de sal i un ocell voltant a prop ens recorda aquell instant que jugàvem com infants a atrapar als més grans, a fer castells de sorra i uns quants monuments. Un somriure màgic il•lumina l'aigua transperent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada