dissabte, 22 de març del 2014

Records

Viure, ser lliure, volar ben alt i tornar a ser un infant, capturar tots els moments vivint-los com el que més, sense voler-los deixar anar perquè et donen aire per respirar. Aquell instant únic que sempre toques amb les mans, que el moment que el recordes ja l'estàs tornant a viure mentre et tornes a emocionar, que no vols deixar mai aquell record perquè sempre el portaràs al teu costat, és aquell record que et dóna ganes de somriure i de mirar-te el dia diferent, de posar-hi ganes colors i sentiments!!!!

Nostàlgica primavera....


Marta Tantiñà



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Reflexió: 18 de juliol de 2025

Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...