Viure, ser lliure, volar ben alt i tornar a ser un infant, capturar tots els moments vivint-los com el que més, sense voler-los deixar anar perquè et donen aire per respirar. Aquell instant únic que sempre toques amb les mans, que el moment que el recordes ja l'estàs tornant a viure mentre et tornes a emocionar, que no vols deixar mai aquell record perquè sempre el portaràs al teu costat, és aquell record que et dóna ganes de somriure i de mirar-te el dia diferent, de posar-hi ganes colors i sentiments!!!!
Nostàlgica primavera....
Marta Tantiñà
dissabte, 22 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada