Des de dins de casa sento bufar el vent, que s'emporta tot el que troba per davant sense cap mena de mirament. Segons com bufa amb més intensitat i de tant en tant para, xiula com el que més i es fa notar al matí i a la nit també. Repica contra portes i finestres i sembla que demani per entrar o que vulgui donar alguna noticia. Vent que t'emportes la pluja, emporta't també el fred
Marta Tantiñà
dimarts, 4 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xarxes socials
Últimament, em miro les xarxes socials i penso: 1. Realment són importants les publicacions que fa la gent? 2. Necessito saber la informa...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada