Des de dins de casa sento bufar el vent, que s'emporta tot el que troba per davant sense cap mena de mirament. Segons com bufa amb més intensitat i de tant en tant para, xiula com el que més i es fa notar al matí i a la nit també. Repica contra portes i finestres i sembla que demani per entrar o que vulgui donar alguna noticia. Vent que t'emportes la pluja, emporta't també el fred
Marta Tantiñà
dimarts, 4 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada