Des de dins de casa sento bufar el vent, que s'emporta tot el que troba per davant sense cap mena de mirament. Segons com bufa amb més intensitat i de tant en tant para, xiula com el que més i es fa notar al matí i a la nit també. Repica contra portes i finestres i sembla que demani per entrar o que vulgui donar alguna noticia. Vent que t'emportes la pluja, emporta't també el fred
Marta Tantiñà
dimarts, 4 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada