Aquells dies...

Amb moltes ganes de tornar a veure el mar, de tornar a olorar la olor de l'aigua i la sal , de tornar a percebre amb els ulls el blau transparent de l'aigua, de tornar a sentir el repicar de les onades i de poder posar els peus a l'aigua i poder nadar mar endins sense que res ni ningú m'aturi, de quedar mirant-me fixament el mar i que li pugui parlar, de tenir la sensació que el temps s'ha tornat a aturar, de tornar a ser aquella nena innocent i tant transparent, de no haver de pensar en tot el que pugui passar, de tornar a riure com un infant i que tornin a brillar-me els ulls i sentir felicitat, de tornar a veure el món d'una altre manera, que qualsevol cosa et faci fer una rialla i que res ni ningú ho pugui esborrar, de tornar a fer un castell de sorra i que la onada se l'emporti o escriure el teu nom a sobre mentre el ressegueixes amb el dit.
De que tornin aquells dies que corriem sense parar i no ens cansàvem mai, que mirar les estrelles era un joc sense maldat i que tot es tornava trascendent i molt interessant.

Marta Tantiñà