La vida és una batalla, que cada dia s'ha de guanyar, que t'has de sobreposar a tots els obstacles per a poder-los superar. Cada dia és un nou repte, que no hem de deixar escapar, no hem de rendir-nos perquè no sabem el que ens deperarà.
Potser és massa fàcil escriure-ho i fer-ho rimar, però posar-ho en pràctica és un joc que hem de començar a jugar.
Potser ha arribat l'hora de deixar una mica d'empatia i ser més rivals, de seguir aplicant els valors de sempre, creixent i fent-nos grans.
Només és una petita reflexió en veu alta, que es podria passar per alt però m'han vingut ganes d'escriure-la i de saber que algú la llegirà.
Marta Tantiñà
dijous, 6 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
- 
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
 - 
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
 - 
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
 

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada