La vida és una batalla, que cada dia s'ha de guanyar, que t'has de sobreposar a tots els obstacles per a poder-los superar. Cada dia és un nou repte, que no hem de deixar escapar, no hem de rendir-nos perquè no sabem el que ens deperarà.
Potser és massa fàcil escriure-ho i fer-ho rimar, però posar-ho en pràctica és un joc que hem de començar a jugar.
Potser ha arribat l'hora de deixar una mica d'empatia i ser més rivals, de seguir aplicant els valors de sempre, creixent i fent-nos grans.
Només és una petita reflexió en veu alta, que es podria passar per alt però m'han vingut ganes d'escriure-la i de saber que algú la llegirà.
Marta Tantiñà
dijous, 6 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
El teu somriure enlluerna el món, no el deixis perdre, el teu somriure és potent com l'or, no deixis que ningú te'l trenqui, perqu...
-
Et passes la vida pensant que les persones que t'envolten, són els teus herois, que quan estiguis bé, voldran compartir la vida amb tu i...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada