Una pàgina en blanc, molt text per escriure i molt per a explicar, unes quantes lletres que barrinen pel meu cap i alguna melodia que comença a sonar, arriba la primavera, el sol es fa notar tot i que encara alguna ventada et fa enfredorar, sembla que el món és més alegre, que tot comença a brillar, que els ocells volen en companyia de tots aquells que els volen contemplar. Arriba l'energia, les ganes de fer coses i no parar, se'n va la llar de foc, les mantes i les bufandes que no ens han deixat de fer costat. Jugarem a divertir-nos, saltar i no parar de riure mai, farem que el temps voli i que el món no es pugui aturar. Tot comença a donar voltes, voltem i voltem sense parar.
Marta Tantiñà
dimecres, 12 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada