divendres, 26 de maig del 2017
Per als meus avis
Estimats avis:
Sabeu què? Us trobo molt a faltar, molt sovint recordo les vegades que venia a casa vostra, tu iaia, sempre estaves fent coses per a casa, però em venies i em donaves una abraçada, avi, tu estaves assegut a la teva butaca i venia i et feia dos petons, sempre jugava amb els cotxes o veia els dibuixos amb vosaltres, em donàveu un ou kínder i jo era feliç amb vosaltres.
Molts dies, pensó que m’agradaria seguir compartint temps amb vosaltres, xerrar hores i hores, que em poguéssiu explicar coses de la vostra infantesa i joventut i jo explicar-vos tot el que em passa…
El mes de maig i juny son mesos tristos, son els mesos en què vau marxar, no em vaig poder despedir de vosaltres, la meva curta edat, 9 anys que tenia i un hospital en el que estàveu, m’ho van impedir.
Només dir-vos que us trobo molt a faltar, que m’agradaria poder compartir temps amb vosaltres i sobretot que us estimo molt i que guardo a dins del meu cor tots els moments que vam passar junts.
Amb molt d’afecte i amor.
La vostra néta.
Marta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pel teu bé
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et p...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada