Adéu 2022. Hola 2023

2022, has sigut un any que m’has ensenyat moltes coses.

M’has ensenyat que la vida et canvia en un segon, que perds a les persones més estimades quan menys t’ho esperes i que costa molt deixar-les marxar, que coneixes a gent nova, que et fa veure les coses des d’una altra perspectiva, que hi ha gent que es queda en el passat i desapareix i altres que continuen al teu costat durant molts anys.

A vegades t’aferres a coses, moments, situacions i persones a les que no val la pena estar-hi aferrat perquè perds un temps que val or i el podries dedicar a altres coses.

I que hi ha moments, que voldries repetir una vegada i una altra i que no s’acabessin mai.

2023, que estem a punt de començar: Espero que em portis molt bons moments. Sé que també n’hi haurà alguns que no ho seran tant, però amb tot el que he viscut, els sabré portar més bé.

Marta Tantiñà

Nadal?

Quan era petita m'agradava el Nadal, crec que era l'època de l'any que més esperava, un concert de Nadales a l'escola, fer cagar el tió, vacances, està amb els avis,els tiets/tietes, cosins/cosines i els meus pares i la meva germana, rebre els regals de Reis, anar al PIN de Nadal o veure la cavalcada, per mi era tot com un somni fet realitat, no necessitava Disneyland París, però aquest any... Aquest any és diferent... No ho sé, em costa donar-li la volta al Nadal, veig les llums i penso, tant cara que la paguem, que hi ha gent que no la pot pagar i els ajuntaments posant llums a tutti plen. La inflació disparada, paguem el menjar el doble o el triple de car, amb productes autòctons, que els fabriquem aquí, la bogeria de la gent, anant amunt i avall, recorrent botigues i comprant regals que potser la persona que els rebi no li fan ni fu ni fa, fent dinars i sopars copiosos, que després tots triguem tres dies a digerir... De debò val la pena tot això???? Frenem ja una mica entre tots. Més ajudar a la gent, crear llocs de treball i abaixar els preus dels productes i menys consumir per consumir, que de moment, no ens morim de gana, per sort...

9è aniversari blog

Sabeu quin dia és avui, no? 31 d'octubre!!!

Avui és l'aniversari del meu blog. Avui fa 9 anys que hi vaig publicar la primera entrada. 9 anys, qui ho diria. Que ràpid passa el temps...

Jo pensava que no duraria gaire el blog, eh??? Però al final, d'alguna manera o altre me'n recordo d'ell.

Al principi pensava que havia de fer publicacions molt llargues o que m'havia de venir la inspiració sobre algun tema especial per a escriure però amb el temps, m'he adonat que el blog és un aliat, que quan tinc alguna cosa important per a dir, sempre surten les paraules, que la inspiració et ve, quan estàs en el punt exacte per a poder compartir esdeveniments i que un full en blanc no es enemic de ningú.

Feliç 9è aniversari, blog!!!

Marta Tantiñà Sala

Diuen que avui brilla una estrella més al cel però ens fas molta falta a la terra. Has lluitat cada dia perquè això no passés, ens has demostrat a tots la teva valentia i esperit de superació en els moments més difícils però avui ja no hi ets i et trobo massa a faltar. La terra està trista però jo més.

Un petó al cel, saluda als avis de part meva.

DEP

En realitat, les paraules només són un conjunt de lletres encadenades, que quan les reproduïm amb les cordes vocals, emeten un so que ens traspassa el timpà i ens arriba al cervell i les paraules serveixen per a explicar anècdotes, records, sentiments i fets però només són això, paraules. 

Podem jugar amb elles, podem fer que sonin millor però al cap i a la fi, el vent, se les emporta a un món desconegut, a algun lloc, lluny d'aquest món, amagades, dins d'una caixa perquè perdurin en un record que algú mai oblidarà.

Paraules, quantes paraules hi ha en aquest món, quantes se n'han dit i quantes queden per dir-ne.

Paraules, que un dia, ho seran tot!

03/09/2022

La vida és una guerra amb principi però sense final i la gran putada és que sempre la guanyen els mateixos, que són els que se'n saben aprofitar, la resta ens passem el dia menjant engrunes que ningú es vol acabar i si un dia dius una paraula més alta, no et preocupis, que pels segles dels segles, te'n recordaràs 

21 d'agost del 2022

Mentre cauen unes quantes gotes d'aigua i sembla que s'hagi d'inundar tot... A mi em passa pel cap, que m'agradaria fer aquest món, una mica millor. I, aleshores penso quina acció podria fer o com podria millorar-lo... Però, millorar-lo per a qui? Per a mi o per a tothom? No ho sé, no acabo de trobar la idea per a fer-lo millor. Reciclant? No contaminant? Anar a votar? Pensant? Construint? I què, construïm? Una casa, un parc, un riu, un llac o una depuradora??? I amb quins diners, amb quines ganes i amb quins arguments??? Què volem construir? Un món més modern, més innovador o més sincer??? No vull un món per a mi, vull un món per a tothom però se m'acaben les idees i els recursos... I mentrestant... Ho escric, a veure si em ve la inspiració per aquest món millor... I a fora, plou... Que ja ens convé a veure si ens aclareix les idees.

05 d'agost

El millor regal... Escoltar el so de la pluja des de casa, sentir l'olor de la pluja i notar l'airet que passa. #relax #pluja #haarribat #perfi #t'esperàvem

21/07/2022

Amb set mesos et poden passar moltes coses. A mi, en aquests set mesos de l'any no m'ha passat res, vull dir, que la meva vida no ha fet un canvi radical, simplement m'he adaptat al que m'he anat trobant. Tot un mèrit per a mi, si em coneixeu, no suporto els canvis, però al final, he après a conviure amb ells o a viure'ls des d'una altra perspectiva. Serà que he madurat o que sóc una altra persona? Sigui quina sigui la opció, aquests set mesos han tingut coses positives i negatives però també gent, positiva i negativa. Els positius, quedeu-vos, els altres marxeu, que entorpiu el pas a gent nova i aires nous.

30 de juny del 2022

 El món no canvia i les persones tampoc. Nosaltres volem que tot evolucioni molt ràpid i la societat, ens obliga individualment, a tots i cada un de nosaltres, a evolucionar. I inevitablament, a base d'experiència, il·lusió, ganes i motivació ho fem.

Però arriba l'hora de la veritat, com evolucionen les altres persones envers nosaltres? Segurament, al principi, quan comences a conèixer la persona, tot et sembla perfecte, la seva personalitat, els seus valors, la seva manera de ser, però a mesura que passa el temps, te n'adones, que té defectes, si es clar, com tothom, però potser, a vegades, ens costa acceptar els defectes de les altres persones o no volem o simplement, pensem que podem exigir més perquè a part d'autoexigir-nos, tenim dret a exigir coses als altres? I fins a quin punt?

I fins aquí, la meva reflexió de dijous 30 de juny a la tarda.

Fins aviat!

Marta Tantiñà Sala

I no hem quedat que qui paga, mana, que el client sempre té la raó i que ha d'estar satisfet/a per que torni????

Doncs jo visc al món al revés o a un món paral·lel 

Novetat!

Fer coses noves, a vegades és divertit. I des de divendres 13 a la tarda i fins ahir, ho va ser totalment. En 32 anys de vida, no havia volat mai i com a persona privilegiada, guardaré el meu primer vol, com a un record molt bonic i preuat dins la meva memòria. Si que recordaré el moment estressant de l'aeroport, passar controls de seguretat i els protocols. Però en el moment que em vaig asseure al seient de l'avió, em van entrar aquelles pessigolles a l'estómac i aquell pensar que estava a punt de viure una aventura nova, que se'm va passar l'estrès anterior. Veure les assafates, explicant el protocol, em va començar a tranquilitzar i tenir persones al costat que m'expliquessin el funcionament ho va fer tot més fàcil, veure com l'avió es començava a moure, buscava la pista per a començar a córrer i esperava l'avís de la torre de control per a enlairar-se va ser tot un descobriment i el millor moment va ser quan es va enlairar, va ser super emocionant i l'aterratge més. Un cap de setmana increïblement divertit en un país nou, una ciutat nova, monuments nous, aventures noves i sobretot sentiments nous, ha sigut indescriptible. Gràcies a totes les persones que ho han fet possible. Sense vosaltres, no hauria sigut el mateix.

Firmat: Marta Tantiñà Sala.

13 de maig del 2022

Avui és el gran dia!!!!!!! 

07 de maig del 2022

Com va dir algú del món de la literatura: Ser o no ser. Aquesta és la qüestió.

I com va dir algú del món del futbol: 

No hace falta decir nada más.

03 de maig de 2022

I al final, a qui trobes a faltar? Trobes a faltar a gent que ja no està a la teva vida, als que han marxat, als que han desaparegut momentàniament i els que ja no tornaran... Trobes a faltar, a les persones que han deixat petjada en el teu cor, als que t'ho han donat tot, sense esperar res a canvi, realment, sempre trobes a faltar... Els millors!!!

La resta, jo no en vull saber res. I vosaltres?

Honestament, 19 d'abril del 2022

Avui és el dia que no sé què dir...Però li pot passar això a un escriptor/a o un aficionat/a? Suposo que si, d'això en diuen el síndrome de la pàgina en blanc o alguna cosa semblant, no?

Bueno, com que tècnicament no sé com es diu i realment, no tinc res a dir però tenia ganes de deixar petjada al blog... La música és la meva aliada, així que adjunto una cançó que he descobert i que m'agrada com sona:

https://www.youtube.com/watch?v=uQVlLOB0rOE&ab_channel=ElsCatarres 

08 d'abril del 2022

A vegades, a la feina, has de fer coses que no et venen gaire de gust, parlar amb algun company/a que no et cau gaire bé, fer una tasca que no és el teu fort o simplement, en aquell moment no et ve de gust fer o aguantar reunions interminables que saps que no et portaran gaire lluny. Aquí, la meva breu descripció, s'acaba el post d'avui...

Jajajajaja, és broma!

En el teu temps lliure has de fer coses que no et venen de gust? Segurament, tots tenim una resposta clara a aquesta pregunta, NO!

Però i si representa que el que s'ha de fer és beneficiós per la salut???? En realitat, hi ha moltes coses beneficioses per a la salut, que no fem com per exemple: menjar verdura, de veritat que no ho suporto i intento escaquejar-me'n tant com puc. 

On hi hagi una bona tassa de xocolata??? Qui vol unes verdures bullides i insípides, eh? 

Ara sí, fins aquí el meu post d'avui i no és broma. 

Gràcies per llegir-me. Abraçades

Caldes de Montbui, 31 de març del 2022

Potser sóc una somiadora o no ho he deixat de ser mai però m'agradaria tenir una vareta màgica per a poder canviar el món. Ja ho sé, el món és molt gran, amb que pogués canviar un trosset del meu món, ja seria perfecte. Per què no està ben vist ser realista? Jo crec que no pots ser hiperoptimista i veure-ho tot de color rosa, entenc que tampoc és bo veure-ho tot de color gris o negre però hi ha un terme mig, la realitat, la que et fa afrontar el dia a dia i veure el món tal com és. A vegades, ser bona persona i realista, no està ben acceptat per la societat en la que vivim però és la meva forma d'entendre el món, així que, el que no li agradi, ja sap on és la porta, a la resta, si us voleu quedar, sou molt benvinguts/es.

Gràcies per llegir-me una vegada més i aguantar les meves parrafades online.

Si algú té ganes de fer alguna aportació, ja sigui escrivint un comentari o escrivint-me per alguna xarxa social, ho pot fer.

Un cop més, gràcies.

Marta Tantiñà

26 de març del 2022

Imagineu-vos, per un moment, que fos superdotada. Si en parléssim cada dia, no canviaria res, no? Vull dir, seguiria sent superdotada, la societat em veuria com una persona molt intel•ligent, amb la capacitat de poder arribar a un punt molt elevat i jo, no sé com em veuria, intel•ligent? Superior a la resta? No ho sé, però la meva vida seguiria sent igual, en parléssim, 1 dia o 500 i no canviaria res. Digueu-me capquadrada i ara tots, però si tu ets més capquadrada que ningú, però parlar de 50.000 temes o parlar de un tema en concret, no canvia la vida a ningú ni et fa millor persona. Segurament això, no ho llegeixi ningú i serveix... Per què serveix? Per què jo ordeni les meves idees? Per què ara tots penseu que sóc una capquadrada? Els que em coneixeu, ja sabeu com sóc però capquadrada o no, segueixo sent bona persona o no?

12 de març del 2022

Què faries si poguessis viatjar en el temps? Anar cap al passat o cap al futur?

I canviaries alguna cosa del passat? I si canviessis alguna cosa del passat, creus que afectaria al futur?

Pensem-hi.

Avui fa dos anys del decret de l'estat d'alarma. Heu anat al supermercat? Sembla que s'hagi d'acabar el món demà. 

Espero que siguem capaços de subsistir.

10 de març del 2022

Mai no és el moment per a res, mai no hi ha un moment per a les abraçades, els petons i els cafès al sol, mai hi ha un moment per a estar en família, amb amics o sol. Mai és el moment per a res, però sempre hi ha un moment per a tot

26 de febrer de 2022

No ho sé, potser sóc mala persona o he perdut la fe en la humanitat, potser no en la humanitat en si, potser només en les persones, potser el bombardeig de notícies de la guerra entre Rússia i Ucraïna m'està afectant massa o no, potser he de ser capaç de discernir, de saber cap on m'he d'enfocar, no estic posant el focus bé doncs, de qui és culpa? Meva? De la meva educació? Dels meus valors? De la societat en la que vivim? De qui? I perquè sempre busquem culpables? No n'hi ha. Cadascú que es responsabilitzi del que li passa i a mi, a mi deixeu-me fer la meva, a la meva manera. A la meva. I perquè m'he de convèncer que la meva manera es la bona? Per què? Potser els altres tenen raó, potser no tinc prou empatia per entendre aquest merda de món que ens ha tocat viure.

I que si m'agafa la inspiració, que sigui a la platja, prenent el sol 

17 de febrer del 2022

Hola a tothom!

Bé, no cal que em presenti, crec que tots sabeu qui sóc, alguns em coneixeu més, altres no tant, però si esteu llegint aquest text, vol dir que teniu algun vincle amb mi i per tant sabeu com sóc.

M'agrada escriure, si, ho sé, tinc el blog molt abandonat però la rutina i la vida laboral fan que potser no m'hi pugui dedicar tant com voldria. També us haig de dir, que posar-se davant d'un full en blanc i començar a escriure no és fàcil.

Com que ja em coneixeu, sabeu que m'agrada reflexionar sobre el món que m'envolta o sobre com volta el meu món, depèn del dia.

Avui, penso que els valors que tinc, m'han fet la persona que sóc, ni millor ni pitjor que ningú, tal i com sóc jo.

Però la societat en la que vivim, en la que impera la rapidesa i els arguments, bueno, arguments... A vegades, no sé on són i crec que avui, s'han perdut pel camí, ni hi són ni se'ls espera.

Fins aquí la meva reflexió d'avui.

13 de febrer del 2022

Sabeu què???

Tinc sentiments, a que no ho sabíeu??? Jo, si.

Visc les coses intensament, sóc una persona molt emocional i en els meus sentiments no hi ha el blanc o el negre, sinó una escala cromàtica de colors molt intensa. Potser, a vegades, em perdo dins d'aquesta escala. Però, potser, algun dia, sabré trobar el camí per a posar rumb en alguna direcció, cap als sentiments.

No ho sé, a vegades, tinc la sensació que he de donar explicacions sobre perquè em sento d'una manera o d'una altre i crec que no necessiteu cap explicació. Em sento així i punt. Visc les coses a la meva manera.

Ho voleu entendre, perfecte. No sou capaços de posar-vos en la meva pell? Doncs potser tenim un problema, no?

PD: Queden 10 dies.