Riure molt

Som com volem ser, a ritme de nosaltres mateixos i a ritme del carrer, sempre a un pas acompassat i anant cap endavant, sense deixar de mirar enrere i sempre disfrutant i fent-nos gran, intentant ser divertits, alegres i somrients, sent únics i completament diferent, gaudint de nosaltres mateixos i de la resta de la gent i riure sense parar a cada moment.

No n'hi ha prou amb estimar, també es necessita una mica d'afecte, no s'hi val tornar a començar quan tu ja hi has dit la teva, no pots pretrendre que t'aconsegueixi la lluna si tu no has intentat ni aconseguir les estrelles, perquè les coses es guanyen si un i va al darrere, no és una nova batalla ni tant sols la guerra, aquest cop el que ens hi juguem són les maneres, perquè cridant més no t'escoltaran més. Guanyarem la batalla, la guerra i tot el que passi per davant quan entenguem que junts, units i més forts arribaremm més lluny.
Marta Tantiñà

Carrer

Un dia normal, sembla un dia diferent, la ciutat es desperta i la gent surt al carrer. Tothom camina ben d'hora, ves a saber on van, hi ha gent que té pressa i gent que s'ho pren amb tranquilitat. Moltes cares de son, ganes de començar un nou dia i una altre aventura per descobrir, el món a punt de començar i nosaltres a punt de volar.

Marta Tantiñà

Invencibles

Serem invencibles per sempre, continuarem lluitant per seguir endavant, viurem noves aventures per seguir somiant. Serem únics i autènticament especials.
Marta Tantiñà

Somriure primaveral

Escriure una paraula que et faci somiar, que et faci volar ben amunt i tocar-la de ben a prop.
Que es faci realitat el que sempre has somiat i que ho puguis disfrutar per un llarg instant, que el somriure no et desaparegui de la boca i sigui per sempre!!!!

Marta Tantiñà

A vegades oblidem els instants més dolcos i els més preuats, el dia a dia ens els esborra sense que ningú se'n pugui adonar, i no ens fixem quan el sol s'aixeca i il·lumina tot el nostre voltant, les plantes que créixen i la pluja que les ajuda a que es vagin fent grans, una baferada de vent que ens recorda un fred una mica acalorat i la primavera que ens il·lumina amb els seus colors radiants.

Veure el mar...

Entre les estrelles i l'horitzó hi trobem un mar amb la seva pròpia remor. A un pas acompassat i amb  es formen les onades que arriben a la sorra i ens porten novetats mentre ens ensenyen a viure la realitat, ens donen força per córrer i volar fins l'infinit. Una baferada d'aire ens recorda que encara no podem posar els peus a l'aigua, però ens dona un espai per a seguir remant.
L'olor de sal i un ocell voltant a prop ens recorda aquell instant que jugàvem com infants a atrapar als més grans, a fer castells de sorra i uns quants monuments. Un somriure màgic il•lumina l'aigua transperent

Records

Viure, ser lliure, volar ben alt i tornar a ser un infant, capturar tots els moments vivint-los com el que més, sense voler-los deixar anar perquè et donen aire per respirar. Aquell instant únic que sempre toques amb les mans, que el moment que el recordes ja l'estàs tornant a viure mentre et tornes a emocionar, que no vols deixar mai aquell record perquè sempre el portaràs al teu costat, és aquell record que et dóna ganes de somriure i de mirar-te el dia diferent, de posar-hi ganes colors i sentiments!!!!

Nostàlgica primavera....

Marta Tantiñà

Volar com un àngel

Poder veure les coses des de punts de vista diferents, ser grans persones percebent imatges, animals, paisatges i músiques diferents.
Cadascú amb el seu propi ritme i melodia per a junts crear un himne especial i mica en mica anar-nos fent grans.
I el millor, començar a volar al costst d'un àngel que t'acompanyi per arribar ben lluny i volar més alt.

Avui comença la primavera a les 17:57

Canviar una llàgrima per a un somriure sincer, un dubte per un sí rotund o una decisió afortunada, potser això és saber fer màgia o afrontar la realitat amb il·lusió, potser és perquè canviem d'estació i ho vivim tot amb més emoció, amb les sensacions a flor de pell, envoltats de màgia i instants més breus.
Els dies s'allarguen, el sol escalfa més, les plantes créixen al costat dels nens.
Un dia que avança i un que deixem enrere, un pas endavant per a continuar lluitant, una rialla tranquil·la, una música relaxant, un ocell que vola i un núvol que va mirant.
Una natura que es desperta i ens il·lumina amb el seu espectacle de màgia.

Marta Tantiñà

Sol i núvols

A vegades escrivim el que se'ns passa pel cap o això és el que pensem, a vegades escrivim sense adonar-nos-en que se'ns ha passat pel cap. I què se'ns passa pel cap? Una frase d'aquelles que sembla que no tingui sentit però que si li dónes forma acaba sent una construcció brutal, un moment màgic en el que et vénen moltes ganes de riure mentre el recordes o un moment trist que et recorda que no tens ganes de tornar-lo a viure, una cançó amb una melodia diferent, unes ganes bojes de córrer molt intensament.
Un dia mig núvol i assolellat que ens porta ganes de reflexionar, de parar-nos un instant per a observar la immensitat del moment.

Marta Tantiñà

Dia primaveral

I mentre camino, sento com la primavera arriba, el sol escalfa i una alenada d'aire fred i calent em passa per davant meu. El sol es pon més tard, els ocells fan acta de presència, les papallones comencen a sobrevolar baix i l'herba ha vingut amb moltes ganes de créixer. La temperatura ha canviat i ja no tenim aquell fred i aquelles presses.
Els pobles i ciutats han començat a despertar d'aquest hivern feréstec, els parcs s'omplen de nens que tenen ganes de jugar i no comptar el que queda.

El sol surt somrient cada matí i el reptem a buscar-nos.

Feliç primavera!!!

Marta Tantiñà

Ser un mag

La ment i el pensament sempre van junts, la qüestió és saber-los separar i deixar la ment en blanc. Per un moment no pensar en res i deixar la imaginació volar. Ser un artista i un mag per a poder tornar a il·lusionar. Ser la mateixa persona que abans havent avançat un pas. Tenir vista d'ocell per a poder disfrutar com el que més. Ser el millor en tot i sobretot en tu mateix. Tenir la inspiració a l'abast per a fer-la servir en el millor moment.

Marta Tantiñà

Esforç

Diuen que tot esforç té la seva recompensa, que si treballes dia a dia i piques pedra, aconsegueixes tot el que vols. Potser hi ha dies que ho veus tot més fosc, que penses que tot el que passa no té sortida, però arriba el dia que es gira la truita i et comencen a arribar les bones notícies. Després és quan valores tot l'esforç que fas dia a dia per continuar endavant i lluitant i per sobreposar-te a tots els obstacles que et vas trobant pel mig.

Així que la meva teoria és no tirar la tovallola i cada dia fer un petit pas, encara que sigui petit per a poder aconseguir l'objectiu.

Ser valenta i no rendir-se mai!!!!

Marta Tantiñà

Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a la fiambrera,
 

Món

Una pàgina en blanc, molt text per escriure i molt per a explicar, unes quantes lletres que barrinen pel meu cap i alguna melodia que comença a sonar, arriba la primavera, el sol es fa notar tot i que encara alguna ventada et fa enfredorar, sembla que el món és més alegre, que tot comença a brillar, que els ocells volen en companyia de tots aquells que els volen contemplar. Arriba l'energia, les ganes de fer coses i no parar, se'n va la llar de foc, les mantes i les bufandes que no ens han deixat de fer costat. Jugarem a divertir-nos, saltar i no parar de riure mai, farem que el temps voli i que el món no es pugui aturar. Tot comença a donar voltes, voltem i voltem sense parar.

Marta Tantiñà

Soldats i Guerrers

Aparteu les criatures i tothom qui estigui pel mig, que vinc volant des de les altures i m'emporto tot el que estigui pel mig!!!!!

La guerra continua i no hem de deixar de lluitar ni deixar que res ni ningú ens aturi que el viatge ha de continuar!!!!!

Endavant soldats i guerrers, no us feu mai enrere

Marta Tantiñà

La primavera

Sembla que la primavera comença a arribar i el sol es deixa notar, escalfa molt més i es fa fosc més tard. Es comencen a deixar caure els primers ocells i papallones, l'herba creix i brota cada cop més de pressa i els arbres comencen a canviar el seu vestit d'hivern pelat per unes fulles verdes i fortes primavarenques.
El paisatge es mou, evoluciona, es fa molt més clar i deixa entreveure una lluentor molt potent.
Sembla una nova primavera transformadora i diferent

Marta Tantiñà

L'escriptura

L'escriptura és un art, que s'ha de saber entendre i valorar, jugar amb les paraules i saber-les utilitzar.
No pots escriure sobre qualsevol cosa perquè abans ho has de meditar i sentir
Has de fer màgia amb les paraules perquè arribin a tothom i perquè no quedin oblidades pel temps o l'espai

Nosaltres depenem de les màquines o sabem viure sense elles? Com seria la nostra vida si no tinguéssim màquines? Sabriem esta mes concentrats? O perderiem l'emoció. Les màquines ens canvien la vida, ens faciliten les coses però fa que depenem d'elles i que al final ens perdem moltes coses que ens envolten

Marta Tantiñà

La vida

La vida és una batalla, que cada dia s'ha de guanyar, que t'has de sobreposar a tots els obstacles per a poder-los superar. Cada dia és un nou repte, que no hem de deixar escapar, no hem de rendir-nos perquè no sabem el que ens deperarà.

Potser és massa fàcil escriure-ho i fer-ho rimar, però posar-ho en pràctica és un joc que hem de començar a jugar.

Potser ha arribat l'hora de deixar una mica d'empatia i ser més rivals, de seguir aplicant els valors de sempre, creixent i fent-nos grans.

Només és una petita reflexió en veu alta, que es podria passar per alt però m'han vingut ganes d'escriure-la i de saber que algú la llegirà.

Marta Tantiñà

Breu reflexió

Ahir, veient la sèrie de telecinco, el Príncipe i va haver un diàleg que em va cridar l'atenció i que m'agradaria fer-ne una reflexió en veu alta.

Mare de la Fàtima a la Fàtima

- Aseguráte tu futuro, buscáte a alguien que sea como tu.

I jo em pregunto, per a ser feliç has de tenir al costat una persona que sigui com tu? Quan potser el que necessites és envoltar-te de gent que siguin tot el contrari que tu, per a poder viure experiències noves, per a compartir idees diferents, fins i tot davant d'una mateixa situació poder actuar d'una altre manera.

La meva teoria és que perquè et algú et pugui entendre no ha de ser igual que tu i no haver viscut el mateix que tu sinó que sàpiga escoltar-te i que et comprengui, però no ha de viure el mateix que tu, per tant no ha de ser igual que tu.

Marta Tantiñà

El vent

Des de dins de casa sento bufar el vent, que s'emporta tot el que troba per davant sense cap mena de mirament. Segons com bufa amb més intensitat i de tant en tant para, xiula com el que més i  es fa notar al matí i a la nit també. Repica contra portes i finestres i sembla que demani per entrar o que vulgui donar alguna noticia. Vent que t'emportes la pluja, emporta't també el fred

Marta Tantiñà

Hem de ser...

Hem de seguir creixent per continuar endavant i per seguir lluitant, no ens podem deixar vèncer pel primer entrabanc que ens trobem per davant, hem de ser forts, durs i amotllables, hem de ser valents, irresistibles i incansables, hem de pensar en tots els valors que hem après per a posar-los en pràctiques, hem de ser únics per fer-nos valdre, hem de ser diferents per a ser immillorables!!!!!

Una mica de batut de sentiments per a agafar forces una altre vegada, per a resisitir i continuar endavant.

Marta Tantiñà

Aquells dies...

Amb moltes ganes de tornar a veure el mar, de tornar a olorar la olor de l'aigua i la sal , de tornar a percebre amb els ulls el blau transparent de l'aigua, de tornar a sentir el repicar de les onades i de poder posar els peus a l'aigua i poder nadar mar endins sense que res ni ningú m'aturi, de quedar mirant-me fixament el mar i que li pugui parlar, de tenir la sensació que el temps s'ha tornat a aturar, de tornar a ser aquella nena innocent i tant transparent, de no haver de pensar en tot el que pugui passar, de tornar a riure com un infant i que tornin a brillar-me els ulls i sentir felicitat, de tornar a veure el món d'una altre manera, que qualsevol cosa et faci fer una rialla i que res ni ningú ho pugui esborrar, de tornar a fer un castell de sorra i que la onada se l'emporti o escriure el teu nom a sobre mentre el ressegueixes amb el dit.
De que tornin aquells dies que corriem sense parar i no ens cansàvem mai, que mirar les estrelles era un joc sense maldat i que tot es tornava trascendent i molt interessant.

Marta Tantiñà

Reflexió dissabte nit

Totes les preguntes tenen resposta o totes les respostes tenen una pregunta.
La meva conclusió és que no podem donar resposta a totes les preguntes
Marta Tantiñà