2024, t'acabes...
Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres, que hagués volgut que haguessin durat fins l'eternitat.
M'has permès viure sentiments diferents, riure, fins que les llàgrimes m'han saltat, plorar fins que ja no he pogut més, enrabiar-me fins al final, moments estrès superats... Però també abraçades tendres que m'han ajudat.
També m'has ensenyat a valorar a les persones que tinc al meu voltant, segur que ells i elles saben qui són i no cal que els anomeni; i també a deixar anar a qui ja no cal que estigui al meu costat.
La música també ha estat molt present en aquests 365 dies... Mar i Cel, Miserables, repertori català, des de The Tyets, Miki Núñez, fins a Ginestà.
I... Sobretot... Viatjar, en termes reals i en termes de somnis.
I què li demano a 2025? Em conformo amb que sigui com aquest any; i si té alguna cosa millor, també la gaudiré. I... SALUT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada