2024

 2024, t'acabes... 

Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres, que hagués volgut que haguessin durat fins l'eternitat.

M'has permès viure sentiments diferents, riure, fins que les llàgrimes m'han saltat, plorar fins que ja no he pogut més, enrabiar-me fins al final, moments estrès superats... Però també abraçades tendres que m'han ajudat.

També m'has ensenyat a valorar a les persones que tinc al meu voltant, segur que ells i elles saben qui són i no cal que els anomeni; i també a deixar anar a qui ja no cal que estigui al meu costat.

La música també ha estat molt present en aquests 365 dies... Mar i Cel, Miserables, repertori català, des de The Tyets, Miki Núñez, fins a Ginestà.

I... Sobretot... Viatjar, en termes reals i en termes de somnis.

I què li demano a 2025? Em conformo amb que sigui com aquest any; i si té alguna cosa millor, també la gaudiré. I... SALUT.

27 de novembre

En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més cometrien un error com aquell.

Ara, amb la democràcia, tenim llibertat de decidir, una llibertat entre cometes perquè digueu-los a Madrid a veure si els hi sembla bé que ens gestionem les nostres finances, després de l'1-O... Va quedar clar on és la nostra democràcia...

Però no tot rau en la política, no? A la feina, a la família, amb els amics.... On anem a sopar? Jo vull un japonès, jo un italià, jo un tailandès i jo, un mediterrani, total que ningú vol mai el mateix, i el pitjor de tot... NINGÚ, ABSOLUTAMENT NINGÚ vol cedir i donar espai a l'altre...

Com diu la dita, a vegades... Val més sol que mai acompanyat...

Parlant de sol, desitjo que surtis demà.

Records

Persona 1: Què busques?

Persona 2: Algun record amagat dins d'una caixa.

Persona 1: Saps que els records es guarden al cor i no a una caixa, oi?

Persona 2: Aleshores, quan enterrem una persona, perquè la guardem a una caixa? I perquè la gent guarda les fotografies en caixes? I els tresors?

Persona 1: La caixa només és l'embolcall, el que realment importa és el record que tu tens dins d'aquella caixa; i això, ho guardes dins del cor. En realitat, la caixa és com la capa protectora perquè no els hi passi res als records.

I cada dia, recordem moments, objectes, persones, vivències, fotografies, vídeos, llocs...

Però per sort, tot això està guardat dins d'una caixa que dura molts anys, la memòria!!!!

Persones

A la vida, et trobes diferents tipus de persones:

1. Les persones ajudatives: Necessitis el que necessitis, t'ajudaran, mouran cel i terra per a tu.

2. Les persones incondicionals: Aquelles persones amb les que sempre pots comptar, sigui quin sigui el moment de la teva vida, sempre hi són.

3. Les persones temporals: Aquelles persones que si casualment en aquella època de temps, concideixes amb elles, hi són, quan ja no, desapareixen.

4. Les persones interessades: Aquelles persones que en tu, només hi veuen un interès. Quan ja no tens allò o pensen que ja no es poden aprofitar més de tu, desapareixen.

Segur que n'hi ha més i jo m'he deixat algú...

Jo em quedo, amb les persones 1 i 2.

I vosaltres?

Esperar

Ens passem la vida esperant. Durant el dia esperem l'autobús, el metro o el tren. I al llarg de la vida esperem, una bona nota en un examen, una trucada d'un amic o amiga, una abraçada de la família, una feina, unes vacances o un vermut al costat de la platja...

I tant esperar i al final, per res.

Viure, només s'ha de viure. Ja esperarem demà alguna altre cosa. O no...

Que feliços que érem quan la nostra única preocupació era saber una resposta a la següent pregunta: T'agraden els teus veïns? Tu senties aquella frase i ja sabies que tot anava bé.

Crec que idíl•licament, podries tenir una edat o una altra, segons la franja horària.

Al matí, pots ser petit: Et llevis de bon humor o amb el peu esquerre, tothom ho entén perquè ets petit.

Al migdia, pots anar a primària, sempre hi ha les assignatures que t'agraden més, algunes que no tant, però les classes sempre són dinàmiques.

Cap a la tarda, pots ser adolescent, que ja tens jornada intensiva i a la tarda tens festa, sempre pots estudiar i fer una volta.

I al vespre, jubilat. El millor pla del dia, sopar i mirar una pel·lícula fins a les tantes.

Tot això, idil•licament, eh?

Que el món sigui una mica millor

Quan era petita sempre pensava: M'agradaria tenir una vareta màgica per poder fer que el món fos una mica millor. Quanta innocència!

I a mesura que han anat passant els anys... El món no és una mica millor, no tinc la vareta màgica per a poder-lo millorar, se segueixen cometent injústicies, individuals i col·lectives i ja no penso que amb una vareta es pugui solucionar tot. En realitat, és més fàcil...

Si tots hi posem de la nostra part, farem que el món, millor encara, que el nostre dia a dia, sigui una mica millor. Hi ha esperança encara... Almenys així ho espero!

Una reflexió de dilluns que porta a algun lloc...

 

Les persones apareixen a la teva vida, s'hi queden durant una estona o durant molts anys, i a vegades, es queden per sempre, però altres vegades se'n van. Què hi farem! És llei de vida, que diuen les persones sàvies, quan algú es mor, però hi ha gent que no desapareix de la teva vida perquè es mori, si no, perquè agafa un altre camí i ja no coincidiu o perquè ja no compartiu el que compartíeu fins ara.

Però què passa quan algú entra a la teva vida per "obligació", digues-li, per feina i aleshores, què? Aleshores has d'aguantar perquè no hi ha alternativa. I què, t'has de portar bé amb aquesta persona? Per sempre més??? Jo, em nego.