diumenge, 19 de gener del 2014
Necessito una abracada d'aquelles tant tendres que em faci oblidar el que passa el món, que em transporti algun lloc on sigui millor, on podem respirar aquest aire tant pur i gaudir d'aquest paisatge tant extravagant on tot sigui simple i les complicacions quedin a un lloc a part, una d'aquelles abracades que em recordi que ets aqui amb mi, que no has oblidat tot l'afecte que em tenies i que tot això que hem viscut hagi tingut sentit, que mirem cap endavant i poguem seguir somiant, que seguim sent aquests infants tant alegres amb cos de nens grans, que disfrutem de les petites coses com si cada moment fos l'ultim instant. Potser demano massa i el meu moment ja ha passat, però m'agradaria tornar a viure aquest instant de felicitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
No ha passat el moment, sempre n' hi haurà d' abraçades de les bones de veritat.
ResponEliminaMontse