diumenge, 19 de gener del 2014
Necessito una abracada d'aquelles tant tendres que em faci oblidar el que passa el món, que em transporti algun lloc on sigui millor, on podem respirar aquest aire tant pur i gaudir d'aquest paisatge tant extravagant on tot sigui simple i les complicacions quedin a un lloc a part, una d'aquelles abracades que em recordi que ets aqui amb mi, que no has oblidat tot l'afecte que em tenies i que tot això que hem viscut hagi tingut sentit, que mirem cap endavant i poguem seguir somiant, que seguim sent aquests infants tant alegres amb cos de nens grans, que disfrutem de les petites coses com si cada moment fos l'ultim instant. Potser demano massa i el meu moment ja ha passat, però m'agradaria tornar a viure aquest instant de felicitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
No ha passat el moment, sempre n' hi haurà d' abraçades de les bones de veritat.
ResponEliminaMontse