diumenge, 19 de gener del 2014
Necessito una abracada d'aquelles tant tendres que em faci oblidar el que passa el món, que em transporti algun lloc on sigui millor, on podem respirar aquest aire tant pur i gaudir d'aquest paisatge tant extravagant on tot sigui simple i les complicacions quedin a un lloc a part, una d'aquelles abracades que em recordi que ets aqui amb mi, que no has oblidat tot l'afecte que em tenies i que tot això que hem viscut hagi tingut sentit, que mirem cap endavant i poguem seguir somiant, que seguim sent aquests infants tant alegres amb cos de nens grans, que disfrutem de les petites coses com si cada moment fos l'ultim instant. Potser demano massa i el meu moment ja ha passat, però m'agradaria tornar a viure aquest instant de felicitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
No ha passat el moment, sempre n' hi haurà d' abraçades de les bones de veritat.
ResponEliminaMontse