El cel

I cada dia, de bon matí aixeco el cap i miro el cel, a vegades tinc la sensació de que em parla, que diu, avui estic blau, serè i tranquil i a més a més tinc molta sort que el sol em fa companyia, de tant en tant apareixen alguns núvols, que juguen i fan de les seves, a vegades són més prims, d'altres més gruixuts i segons com te'ls mires sembla que tinguin formes diferents. També apareix la boira que ho tapa tot i no deixa veure res, però és momentània perquè s'aparta i ho tornes a veure tot amb molta claredat. A vegades el sol se'n va, vénen els núvols més gruixuts i comença a ploure i molt de tant en tant al sol li ve a fer companyia l'arc de Sant Martí. El cel també és molt bonic a la posta de sol, quan agafa els colors rogencs que el fan ser diferent i tranquil. El cel té tants matisos i és tant immens que no el podrem abarcar mai tot, però dóna tanta pau i tranquilitat que ve de gust contemplar-lo.

Marta Tantiñà