dilluns, 13 de gener del 2014

Potser només ha estat un somni i res del que hem viscut és real, un dia ens despertarem i estarem dormint al llit, però és real perquè es pot tocar i es pot veure i això és el més emocionant. Doncs aleshores és millor no despertar, continuar dormint, és més continuar vivint això que estem somiant, lluitar per aquest somni fins el final, fins que es faci realitat, perseguir-lo de dia i de nit i començar-lo a tocar amb les puntes dels dits. Disfrutar-lo com un infant i viure'l com una persona gran, que els ulls se t'il·luminin de felicitat i a la cara t'aparegui un somriure de bat a bat.

Visca els somnis, que es converteixen en reals

Marta Tantiñà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

15 d'octubre de 2025

He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...