19 d'abril del 2020

Avui ja és el 37è dia de confinament, i sembla que va per més llarg, almenys fins el 9 de maig.

I comencem a tenir converses absurdes amb tothom, ja ningú sap de què més parlar, necessitem veure el món, viure'l i palpar-lo, necessitem tenir experiències noves i ens adonem que el confinament no ens permet tot això.

Per als escriptors, aquest moment, en principi, hauria de servir per inspirar-los, perquè escriguin històries que puguin arribar a ser sèries, pel·lícules o fins i tot novel·les, però per mi, no.

Si, és cert, tinc més temps per a escriure i estic actualitzant el blog més sovint, ja que estava abandonat i ell no s'ho mereix, però idees per a escriure...

Què voleu? Una novel·la romàntica amb happy end? Una tragèdia i que acabem tots plorant? Com si no fos prou tragèdia el que estem vivint, UCI's al 75% d'ocupació, gent que no sobreviu al virus i es mor, sola, perquè els familiars no la poden acompanyar, fins i tot, no pot tenir un enterrament digne, tots tancats a casa sense poder fer les nostres vides, metges treballant 24 hores contrarellotge, doctors dels CAP's infectats perquè no tenien EPI's, residències intervingudes i una vacuna que sembla que no acaba d'arribar.

I com serà la nostra vida quan hagi passat tot això? Quan el President del Govern decideixi, després d'haver consultat als seus experts que ens podem desconfinar?

Ens podrem abraçar? Podrem anar on vulguem sense haver de donar explicacions a ningú?

O només podrem anar de casa a la feina i viceversa?

Pensem-hi...

PD: Avui era la 42à Cursa del Corte Inglés, sort que plou!