Avui és el 33è dia que estem confinats. Quina novetat no? Però si ja n'hem superat 33, ja no ens ve d'aquí, podem aguantar uns quants dies més o unes quantes setmanes, o uns quants mesos... Mesos espero que no, trobo a faltar poder veure la gent, sortir al carrer i fins i tot, trobo a faltar agafar el metro... En definitiva, les petites coses de la vida.
Tenia el blog molt abandonat, a que si??? Com que amb el dia a dia no tinc temps, s'ha quedat aquí sol i obsolet sense que ningú li faci cas...
També perquè costa tenir inspiració eh? Les aventures de la vida són diverses en cada etapa i l'aventura del blog, com és???
Suposo que sempre hi ha històries per explicar, sinó la imaginació no existira, el que realment crec que és més complicat, almenys per a mi és poder enllaçar 4 paraules que tinguin sentit i que vulguin dir alguna cosa.
Perquè llegir un text i que et quedis igual no té cap mena de sentit i jo vull que cada entrada tingui forma i sentit.
I el blog està molt quiet i poc mimat.
Mimem-lo entre tots, aportem idees tots. I sobretot, comenteu... Aprofiteu ara que tinc temps per escriure!!!
Firmat: Jo, qui si nó, jajaja
Marta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada