2020

2020, ja t'acabes.

Aquest és un any per oblidar... Mira que el vam començar bé... Amb energia, bons desitjos, bons propòsits i ganes d'empendre'l amb il•lusió... Però es va torçar, la pandèmia ha canviat les nostres vides... Confinament, índex de rebrot, contagi i coronavirus són paraules que han passat a formar part del nostre dia a dia... Però hem après a valorar el que tenim, les petites coses, els petits moments, petits detalls... I també han passat coses bones aquest any.

Pel 2021... Que tinguem salut!!!!

Per moltes entrades més al blog.

Feliç 2021!

28/12

Qui és capaç d'escriure? 

Qualsevol persona que li posin un full en blanc davant?????

Jo crec que hauríem d'exigir una mica de nivell.

31 d'octubre

Avui el blog fa anys. Concretament, 7.

El tinc molt abandonat, proposeu temes!

MARTA

11 d'octubre del 2020

 Ara que ja portem uns mesos convivint amb el virus, t'adones que hi ha coses d'abans que trobes a faltar.

I jo n'hi ha una, que trobo a faltar molt.

Aquelles abraçades tendres i realistes que et donaven una alenada d'aire fresc i una confiança de que segur  que tot aniria bé.

Ara no ens les podem fer.

Però tornaran. I les viurem tant intensament, que no ens deixarem d'abraçar a ningú.

Marta Tantiñà

23 d'abril del 2020

- Marta: Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un poble molt petit que estava molt atemorit per la presència d'un drac ferotge...

- Veu en off: Marta...

- Marta: Què?

- Veu en off: Deixa't estar de llegendes. No veus que ja no tens edat?

- Marta: D'acord... Vaig a fer-ho bé...

- Marta: Avui, dia 23 d'abril, en plena primavera, a Catalunya, se celebra la Diada de Sant Jordi. Els carrers s'omplen de gent i de parades de llibres i roses... Però... Un moment... Aquest any no podrà ser perquè portem 41 dies tancats a causa del virus...

Veu en off: I si no podrà ser... Què farem?

Marta: Ja ho tinc! Cridarem a Sant Jordi perquè vingui. Si ell va ser capaç d'enfrontar-se a un drac dolent i ferotge, clavar-li la llança i salvar a tot un poble... També ens pot salvar d'aquest virus, no?

Feliç Sant Jordi!

Sant Jordi 2020.

19 d'abril del 2020

Avui ja és el 37è dia de confinament, i sembla que va per més llarg, almenys fins el 9 de maig.

I comencem a tenir converses absurdes amb tothom, ja ningú sap de què més parlar, necessitem veure el món, viure'l i palpar-lo, necessitem tenir experiències noves i ens adonem que el confinament no ens permet tot això.

Per als escriptors, aquest moment, en principi, hauria de servir per inspirar-los, perquè escriguin històries que puguin arribar a ser sèries, pel·lícules o fins i tot novel·les, però per mi, no.

Si, és cert, tinc més temps per a escriure i estic actualitzant el blog més sovint, ja que estava abandonat i ell no s'ho mereix, però idees per a escriure...

Què voleu? Una novel·la romàntica amb happy end? Una tragèdia i que acabem tots plorant? Com si no fos prou tragèdia el que estem vivint, UCI's al 75% d'ocupació, gent que no sobreviu al virus i es mor, sola, perquè els familiars no la poden acompanyar, fins i tot, no pot tenir un enterrament digne, tots tancats a casa sense poder fer les nostres vides, metges treballant 24 hores contrarellotge, doctors dels CAP's infectats perquè no tenien EPI's, residències intervingudes i una vacuna que sembla que no acaba d'arribar.

I com serà la nostra vida quan hagi passat tot això? Quan el President del Govern decideixi, després d'haver consultat als seus experts que ens podem desconfinar?

Ens podrem abraçar? Podrem anar on vulguem sense haver de donar explicacions a ningú?

O només podrem anar de casa a la feina i viceversa?

Pensem-hi...

PD: Avui era la 42à Cursa del Corte Inglés, sort que plou!

15 d'abril del 2020

Avui és el 33è dia que estem confinats. Quina novetat no? Però si ja n'hem superat 33, ja no ens ve d'aquí, podem aguantar uns quants dies més o unes quantes setmanes, o uns quants mesos... Mesos espero que no, trobo a faltar poder veure la gent, sortir al carrer i fins i tot, trobo a faltar agafar el metro... En definitiva, les petites coses de la vida.

Tenia el blog molt abandonat, a que si??? Com que amb el dia a dia no tinc temps, s'ha quedat aquí sol i obsolet sense que ningú li faci cas...

També perquè costa tenir inspiració eh? Les aventures de la vida són diverses en cada etapa i l'aventura del blog, com és???

Suposo que sempre hi ha històries per explicar, sinó la imaginació no existira, el que realment crec que és més complicat, almenys per a mi és poder enllaçar 4 paraules que tinguin sentit i que vulguin dir alguna cosa.

Perquè llegir un text i que et quedis igual no té cap mena de sentit i jo vull que cada entrada tingui forma i sentit.

I el blog està molt quiet i poc mimat.

Mimem-lo entre tots, aportem idees tots. I sobretot, comenteu... Aprofiteu ara que tinc temps per escriure!!!

Firmat: Jo, qui si nó, jajaja

Marta.

13 d'abril del 2020

Avui és el 31è dia que estem confinats, m'ha donat temps a llegir, a fer un intent de diari de confinament fallit, a pintar, a veure sèries, a descansar però també a pensar...

Un dia, no sabem quan, però un dia, ens diran que podem sortir de casa, que ens podrem retrobar amb familiars i amics i mica en mica, recuperarem la nostra vida o una part de la nostra vida que fèiem abans. I aleshores, què? Serem les mateixes persones? Haurem canviat? Serem millors? Seran diferents els nostres valors? O seguirem sent els mateixos egoistes de sempre que no tenim temps per a res ni per ningú?

Espero que aquest confinament, ens ajudi a valorar les petites coses, la nostra rutina, poder sortir al carrer, entrar a un restaurant a dinar o simplement, respirar aire i caminar.

Espero que siguem millors persones, que ens ajudem els uns als altres i que tinguem més empatia i simplrment, que siguem millors persones.