Ara que ja portem uns mesos convivint amb el virus, t'adones que hi ha coses d'abans que trobes a faltar.
I jo n'hi ha una, que trobo a faltar molt.
Aquelles abraçades tendres i realistes que et donaven una alenada d'aire fresc i una confiança de que segur que tot aniria bé.
Ara no ens les podem fer.
Però tornaran. I les viurem tant intensament, que no ens deixarem d'abraçar a ningú.
Marta Tantiñà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada