Una alenada d'aire fred i tornes a respirar, i sents que ets una mica més lliure i que ho tens tot de costat, que toques el cel amb la mà i els núvols es converteixen en sucre i te'ls pots menjar, que voles i el temps córrer però tu et tornes a sentir com un infant, que al teu voltant tot es transforma, mentre tu vas creixent i et fas gran, que tens molts sentiments a l'hora i estàs inmers dins de la felicitat, vius sobre un núvol i la imaginació sempre és constant.
Marta Tantiñà
dilluns, 24 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada