dilluns, 24 de febrer del 2014

Núvol de sucre

Una alenada d'aire fred i tornes a respirar, i sents que ets una mica més lliure i que ho tens tot de costat, que toques el cel amb la mà i els núvols es converteixen en sucre i te'ls pots menjar, que voles i el temps córrer però tu et tornes a sentir com un infant, que al teu voltant tot es transforma, mentre tu vas creixent i et fas gran, que tens molts sentiments a l'hora i estàs inmers dins de la felicitat, vius sobre un núvol i la imaginació sempre és constant.

Marta Tantiñà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

15 d'octubre de 2025

He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...