Una alenada d'aire fred i tornes a respirar, i sents que ets una mica més lliure i que ho tens tot de costat, que toques el cel amb la mà i els núvols es converteixen en sucre i te'ls pots menjar, que voles i el temps córrer però tu et tornes a sentir com un infant, que al teu voltant tot es transforma, mentre tu vas creixent i et fas gran, que tens molts sentiments a l'hora i estàs inmers dins de la felicitat, vius sobre un núvol i la imaginació sempre és constant.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada