Melancolia

Un cel blau i sere, l'herba del jardi fresca i tendra, el sol que brilla per sobre de tots i els primers rajos que ens iluminen i ens escalfen, uns quants ocells que sobrevolen per sobre la teulada mentre els humans fem la nostra vida sense adonar-nos que tot va molt rapid i em paro un sol instant, miro el meu voltant, l'observo detingudament i per un segon sembla que pugui tocar el mon, que tot estigui a l'abast i que tot es pot aturar, pero tot canvia a milessimes de segons, aixi que agafo aire i per un moment em quedo hipnotitzada per totes les olors de la natura i qui ho diria que fa un any estava tot nevat. Melancolia al poder. Dissabte tarda