26 de febrer de 2022

No ho sé, potser sóc mala persona o he perdut la fe en la humanitat, potser no en la humanitat en si, potser només en les persones, potser el bombardeig de notícies de la guerra entre Rússia i Ucraïna m'està afectant massa o no, potser he de ser capaç de discernir, de saber cap on m'he d'enfocar, no estic posant el focus bé doncs, de qui és culpa? Meva? De la meva educació? Dels meus valors? De la societat en la que vivim? De qui? I perquè sempre busquem culpables? No n'hi ha. Cadascú que es responsabilitzi del que li passa i a mi, a mi deixeu-me fer la meva, a la meva manera. A la meva. I perquè m'he de convèncer que la meva manera es la bona? Per què? Potser els altres tenen raó, potser no tinc prou empatia per entendre aquest merda de món que ens ha tocat viure.

I que si m'agafa la inspiració, que sigui a la platja, prenent el sol 

17 de febrer del 2022

Hola a tothom!

Bé, no cal que em presenti, crec que tots sabeu qui sóc, alguns em coneixeu més, altres no tant, però si esteu llegint aquest text, vol dir que teniu algun vincle amb mi i per tant sabeu com sóc.

M'agrada escriure, si, ho sé, tinc el blog molt abandonat però la rutina i la vida laboral fan que potser no m'hi pugui dedicar tant com voldria. També us haig de dir, que posar-se davant d'un full en blanc i començar a escriure no és fàcil.

Com que ja em coneixeu, sabeu que m'agrada reflexionar sobre el món que m'envolta o sobre com volta el meu món, depèn del dia.

Avui, penso que els valors que tinc, m'han fet la persona que sóc, ni millor ni pitjor que ningú, tal i com sóc jo.

Però la societat en la que vivim, en la que impera la rapidesa i els arguments, bueno, arguments... A vegades, no sé on són i crec que avui, s'han perdut pel camí, ni hi són ni se'ls espera.

Fins aquí la meva reflexió d'avui.

13 de febrer del 2022

Sabeu què???

Tinc sentiments, a que no ho sabíeu??? Jo, si.

Visc les coses intensament, sóc una persona molt emocional i en els meus sentiments no hi ha el blanc o el negre, sinó una escala cromàtica de colors molt intensa. Potser, a vegades, em perdo dins d'aquesta escala. Però, potser, algun dia, sabré trobar el camí per a posar rumb en alguna direcció, cap als sentiments.

No ho sé, a vegades, tinc la sensació que he de donar explicacions sobre perquè em sento d'una manera o d'una altre i crec que no necessiteu cap explicació. Em sento així i punt. Visc les coses a la meva manera.

Ho voleu entendre, perfecte. No sou capaços de posar-vos en la meva pell? Doncs potser tenim un problema, no?

PD: Queden 10 dies.